Eres membre del SN de l’ANC i ho has deixat per presentar-te a les Primàries de Barcelona. Just quan vivies un moment dolç i gaudies de molta visibilitat. N’has d’estar molt convençut del pas. Perquè la ciutat comtal necessita unes primàries?
Per responsabilitat. Tant com per portar l’independentisme desacomplexat a l’Ajuntament de Barcelona com per acabar amb un parell de dècades de governs de Barcelona que no han cregut en la ciutat i que ens han inoculat la por.
La por a parlar d’independència?
Hi ha molta por a parlar d’independència en general i encara més a Barcelona. I no hauria de ser així: tothom és conscient que l’Ajuntament de Barcelona és una entitat molt més reforçada que la Generalitat. Per exemple, no hi ha un 155 que pugui afectar al consistori barceloní o els processos oberts contra els alcaldes de l’AMI perseguits per la justícia espanyola tenen moltes dificultats per a prosperar. La figura de l’alcalde és preconstitucional i està més protegit.
Què ha de fer la gent per a votar a les primàries?
És molt senzill: inscriure’s a primariesbcn.cat i a partir d’aquí ja podrà votar sigui físicament o per internet, sempre que abans es validi a una territorial de l’ANC.
Ara que l’esmentes… L’ANC ha donat sense complexos tot el seu suport a aquesta iniciativa. Hi ha alguna entitat més?
L’ANC és una de les grans entitats polítiques d’aquest país i és més que suficient per afrontar un procés amb garanties. Treu milions de persones al carrer i ha organitzat les mobilitzacions més grans del país.
I què en diu Òmnium?
No s’ha pronunciat. Jo hi tinc molt bona relació però, Òmnium, ha decidit que a partir d’ara intervindrà menys en política, molt respectable, d’altra banda.
I els partits, què us han dit?
Moltes coses, algunes simpàtiques i d’altres no tant. Alguns partits han jugat amb la idea que potser entraven a participar a les primàries i han volgut endarrerir tot el procés. Després no ha quedat clar si és que volien entrar-hi o volien que s’enfonsessin. D’altres partits, des del primer dia, ja ens van dir que aquesta no era la seva opció. En tot cas, encara falta per les municipals. Jo crec que la millor arma que tenen els ciutadans que els agradaria, com a mi, que l’independentisme anés el més unit possible per poder guanyar l’alcaldia de Barcelona (i les grans alcaldies de Catalunya) són aquestes primàries i encara tenen l’opció d’inscriure’s. Com més serem, més difícil serà pels partits negar-s’hi a participar.
I podria passar que després de les primàries ens trobem amb un escenari on hi hagi fins a 4 vots independentistes diferents a Barcelona?
Primer s’haurà de veure qui es presenta a aquestes eleccions municipals parlant d’independència. Si jo guanyo, puc assegurar que parlaré de política municipal i d’independència. Hi ha altres candidats que ja han dit que no ho faran. Si no en volen parlar, és que no la volen aplicar, crec jo. El votant independentista s’haurà de plantejar si està donant el seu vot a opcions que creuen en la independència a curt termini o si prefereixen donar el seu vot a opcions que ja parlen de pactes amb partits que governen ara mateix a l’ajuntament de Barcelona i que van ser un obstacle per l’1-O, per exemple.
Qui guanyi haurà de crear un partit? Anar a algun que ja existeix?
Bé… primer s’haurà de guanyar i després veure quina llista es configura i després decidir com s’articula amb l’ANC o quina relació hi ha amb els partits que ja han donat suport a aquesta opció com Demòcrates o Solidaritat o altres partits de base municipal d’arreu del territori.
Tots els candidats de les primàries voleu la independència i això està clar. Per tant, el debat entre vosaltres quin és? L’eix social? No havíem d’anar units en aquest sentit?
És evident que el debat ideològic i de polítiques de ciutat és molt important i el veurem a partir del 15 de novembre entre els candidats. Debatrem del model de ciutat i, d’altra banda, sobre plans per assolir la independència. Dels que ens presentem a les primàries hi ha qui diu que volem forçar la República des de l’ajuntament de Barcelona i d’altres que parlen d’una manera més genèrica… també hi ha diferents criteris sobre els terminis per actuar.
I tu ets dels que té pressa o no?
No és que vulgui córrer sinó que crec que la societat catalana va fer una aposta l’any passa, que es va votar en un referèndum i després es va ratificar en unes eleccions. Aquesta aposta mereix que, des dels partits i institucions, es porti fins al final.
I això vol dir…?
Doncs acabar la feina que no es va acabar el 27 d’octubre o que des de l’alcaldia de Barcelona es poden forçar situacions que els lideratges de l’any passat no es van atrevir a forçar. Si vols anar més enllà. I et poso un exemple: si jo si hagués estat alcalde de Barcelona l’any passat, els Piolions no surten sortit del port…
Posant unes grues a la sortida?
Posant el que calgués per a defensar la seguretat i integritat dels ciutadans de Barcelona i, de retruc, de bona part de la resta del país.
Pot ser que hi hagi la possibilitat que al final bona part dels candidats a les primàries aneu tots junts a una sola llista? Pot arribar a passar?
Bé… partint del que són unes primàries és desitjable que passi. Quedi qui quedi primer, és evident que el segon és un actiu electoral important perquè hi ha molta gent que l’ha votat. I el que queda tercer també. La ciutadania podrà ordenar els candidats i donarà més pes a les idees d’un davant l’altre però és lògic que els que treguin molts vots ha de formar part del projecte.
Llavors, intenteu no tirar-vos massa els plats pel cap…
No, al revés, ho hem de fer: un dels problemes de l’any passat va ser que en ningú no sabia ben bé què pensava l’altre. Anàvem llegint notícies que alguns volien anar més de pressa i altres no tant i l’endemà tot havia canviat. Tot això va generar moltíssima confusió. Les primàries ens permeten fer al revés: que tothom tingui molt clar com pensa cadascú i exactament fins on està disposat a arribar i això només pot sortir bé si hi ha uns debats molt concrets i molt forts. Després amb la llista muntada col·laborarem perquè tots volem que la independència surti bé.
Vas estar treballant com a cap de premsa de l’ANC i vas treballar molt amb en Jordi Sànchez, empresonat des de fa més d’un any. Això no et tira enrere? Tu has viscut l’amenaça de molt a prop…
Jo estic a la llista de la Guardia Civil i identificat pels Mossos d’Esquadra… ja em van fer aquesta pregunta quan em presentava al SN de l’ANC. Si jo m’estic presentant és perquè, justament, no vull anar a la presó. Ajudar a moure aquest país cap a la independència, aconseguir-la el més ràpid possible, perquè ni jo ni tants amics i col·laboradors no hagin d’acabar a la presó i per la llibertat dels que ara estan empresonats.
Això no és una mica idealista? Faràs la independència sense amenaces! Que els esanyols han demostrat ser capaços d’enviar l’exèrcit…!
I ja ho sabíem això…! Els centenars de milers de persones que vam passar la nit anterior de l’1-O als col·legis sabíem que els Piolins no havien vingut a fer turisme sinó que vindrien a atacar el dret a l’autodeterminació i la revolució del poble de Catalunya. Si partim del convenciment que un Estat fa, sempre, tot allò que sigui necessari per a defensar la seva existència, començarem a entendre què és el que hem de fer nosaltres.
Què li diries algú que no s’ha inscrit per a votar?
Primer li diria que participi perquè això és una novetat absoluta en aquest país i a Europa també. I que recordi que, en última instància, si hi ha alguna cosa que no li agrada, no cal que ens voti. És a dir, inscriure’s i votar no vol dir que després al maig acabi votant un altre partit.
Es necessita un llindar mínim perquè aquestes primàries estiguin legitimades?
Ja ho estan de legitimades. Tenim quasi 30.000 inscrits a tota Catalunya i això és ben bé 50 vegades més que les primàries de qualsevol dels altres grans partits de l’independentisme. I creixerà encara més.
Així, els partits potser començaran a témer la jugada i no a tractar-vos de “frikis”?
Passarà com amb les consultes locals. Uns mesos abans els partits s’hi posaven de perfil i el dia 10 de setembre a Arenys de Munt i allà hi era tothom, no hi faltava ningú.
Què li diries a algú que ja està inscrit a les primàries i no sap si votar-te o no?
Sobre la governança de la ciutat, jo crec que el que hem de fer és traslladar l’esperit de l’1-O a com es governa la ciutat. Això vol dir que, bàsicament, l’Ajuntament ha de deixar de ser un enemic de la ciutadania i ha de facilitar la participació dels ciutadans. Per exemple, donant poder de decisió als consells de districte i de barri, que ara són una entitat purament decorativa, proposant l’elecció directa del cap de la guàrdia urbana i proposant, també, el silenci administratiu positiu a un mes. És a dir, que si tu presentes una sol·licitud, si l’ajuntament no et respon al cap d’un mes, significa està aprovada. Això no és estrany, la Generalitat ja ho fa. Són alguns exemples. D’altra banda, jo vull un Ajuntament compromès amb la independència i és, per exemple, que quan ens tornem a trobar amb la situació, els Piolins no podran sortir del port. Però si jo fos alcalde, es podran forçar situacions. Des de l’alcaldia, presentar-se a una institució de l’Estat i no moure’s d’allà fins que no es desbloquegi la situació. Et recordo que l’alcalde està molt més reforçat que el president de la Generalitat. Es tracta d’agafar responsabilitat. Durant molt de temps hem parlat de lideratges, que són importants, però han mancat responsabilitats.
I què et diferencia amb en Jordi Graupera, un dels candidats més mediàtics i impulsor de les primàries?
Bé… per començar ell té més seguidors a Twitter que jo…!
Això ajuda eh…
Sí, però parlant seriosament, ell té un projecte de ciutat interessant però jo a part d’un projecte de ciutat tinc un projecte de governança de ciutat que implica donar més poder a la gent. Després, això no és que ho digui jo sinó que ell l’anterior cap de setmana va dir que no volia centrar les municipals en la independència i que l’ajuntament de Barcelona no sigui un ariet per a la independència. Jo sí que ho vull i si tinc els suports suficients, estic disposat a anar fins al final per a aconseguir la república tal com es va aconseguir el 1931.
