Albert Pont és, des de l’any 2013, president del Cercle Català de Negocis. Una entitat sense ànim de lucre, constituïda al 2008, i que pretén arribar a la independència de Catalunya amb arguments econòmics i de dret internacional.
En aquesta conversa amb La República; junt amb Jordi Fité, membre de la junta directiva de l’associació empresarial, Pont intenta donar respostes a la situació que viu Catalunya.
Fa pocs dies, el Cercle Català de Negocis va fer un comunicat on s’apuntava que l’actual Govern corria el risc “de ser el més indigne de la història”. Per què?
A.P: La classe política no ha estat a l’altura de les circumstàncies històriques que el país demanava. L’actual Govern té molt bona predisposició, però el que va passar des del 2015 fins a l’any passat, ens fa qüestionar la seva capacitat.
A tall d’exemple, els presos polítics els tenim a Catalunya. L’Estat ha aconseguit que nosaltres mateixos siguem els carcellers.
Què va passar entre l’any 2015 i el 2017?
A.P: Fins a l’any 2015 vam col·laborar amb molts departaments de la Generalitat, entre ells el Diplocat. L’ajuda per part del Cercle Català de Negocis es va centrar en la creació d’estructures d’Estat, bàsiques pel control del territori. Tasques que sempre desenvolupàvem amb l’ajuda d’organismes internacionals i tercers països.
Ara bé, com a societat civil nosaltres més ja no podríem fer, arriba un punt que és el Govern qui ha de liderar segons quins processos. Nosaltres, entre el 2014 i el 2015, ja vam observar com una cosa era el relat que s’estava transmetent a la gent i l’altra, la realitat. Al Cercle ens vam voler creure discursos com el dels 18 mesos.
Aleshores es pot dir que el Govern Puigdemont va enganyar la gent?
A.P: S’ha evidenciat que anaven de farol, així ho han reconegut membres del Govern. Tampoc no volem fer cap casus belli contra ningú, ens hem de posar a la pell dels nostres dirigents.
No hi ha ningú preparat per portar un país a la independència, contra un Estat que s’acosta més a Sèrbia que al Regne Unit. En l’àmbit personal hem d’entendre les pressions que van rebre.
J.F: El 2015 vam veure que teníem criteris completament diferents amb la Generalitat. Si haguéssim imposat la nostra veu, segurament haguérem fet nosa. Per això vam fer un pas al costat.
“ens volÍem creure discursos com el dels 18 mesos”
Parlàveu que des del CCN es va impulsar una agenda de contactes internacionals. Amb quins organismes us heu reunit?
A.P: No podem explicar tot, però a tall d’exemple, l’any 2012 ens vam reunir amb un organisme de les Nacions Unides que ens va oferir el software ASYCUDA. Aquest programa informàtic serveix per gestionar les duanes. Els hi vam explicar el cas de Catalunya, sense cap problema, perquè no necessites ser un Estat per poder-te reunir amb ells.
Fruit de les trobades, se’ns va oferir dues coses: la cessió del software i suport humà per assessorar la Generalitat.
Al 2015 dieu que deixeu de treballar activament pel Govern, però realment es van tallar tots els contactes?
J.F: Que nosaltres deixéssim de col·laborar amb el Govern, no vol dir que aturéssim la nostra feina, al contrari. El fet de no haver de seguir uns protocols, ens ha permès intensificar l’activitat.
A.P: L’any 2012, al llibre Delenda est Hispania parlo dels efectes del 155. A la darrera reunió que vaig tenir amb gent de la Generalitat, abans de la intervenció, es va parlar clar. Si no tenien estructures d’Estat no podrien aplicar la República i això implicava un col·lapse polític de l’autogovern. Ho sap la gent que és a la presó i a l’exili.
Al final, quan passes moltes pilotes a la Generalitat i queden en un sac, ja deixes de passar-les. Des de l’any 2015 cap aquí, el Cercle Català de Negocis continua treballant de forma més discreta. La nostra feina sempre estarà disponible, però amb unes mínimes garanties que serveixi per tirar endavant el procés.
El 8 de desembre, a la presentació del Consell per la República a Brussel·les, Toni Comín va dir que per arribar a l’objectiu caldrà un preu “alt”. Ho compartiu?
J.F: Cal superar marcs mentals i tenir una gran determinació. Si tu no tens aquesta força, no aconseguiràs mai el teu objectiu. Sempre hi haurà un altre que tindrà més determinació.
Els líders del procés van portar Catalunya al límit i ara resulta difícil rebaixar expectatives?
A.P: Ens han fet passar per un carrer sense sortida i han utilitzat un instrument d’enginyeria social formidable, que és l’estat anímic d’estar presoner o el victimisme. Si realment volem ser un Estat independent, no hem d’anar a tallar carreteres, això ho han de fer els altres.
El nostre Govern ha de ser l’autoritat, mentre nosaltres protestem estem refermant l’autoritat de l’estat espanyol. Aquest canvi de mentalitat no es produirà mentre no sortim d’aquesta síndrome d’Estocolm en el qual vivim.
“No hi ha ningú preparat per portar un país a la independència, contra un estat que s’acosta més a Sèrbia que al Regne Unit”
Com se superen els marcs mentals?
A.P: Això ho han de decidir els polítics. No pot ser que hi hagi declaracions que les fem nosaltres i no els serveis jurídics de la Generalitat o bé el departament d’Exteriors. Per mi un error garrafal ha estat generar un debat al voltant de la idea d’estat propi o dret a l’autodeterminació. Perdoni? Això és indiscutible!
La Constitució no impossibilita la secessió d’una part del territori, el que no permet és la secessió d’una part del territori, sense que això impliqui la dissolució de l’estat espanyol i l’extinció de la seva personalitat jurídica. Ells (Estat) són conscients d’aquesta situació i faran actes de provocació, perquè tenen el monopoli de l’ús de la força.
El Parlament hauria d’haver aprovat una declaració per condemnar el feixisme, el franquisme i tota mena d’autoritarisme. Aleshores és quan t’has de plantejar il·legalitzar partits o entitats que no signen el document, perquè aquesta idea ha de ser un dels eixos vertebradors de la societat. Ara afrontem el cas contrari, ens volen il·legalitzar a nosaltres.
A l’exterior com es veu una Catalunya independent?
A.P: Hi ha molts pobles que es troben en la mateixa situació que Catalunya, som un referent. Ara bé, tots ells, com també nosaltres, es van quedar perplexos amb la suspensió de la declaració d’independència. No ens hem de mirar el melic, al món existeixen altres fenòmens; el Brexit o el reset de l’economia mundial.
En termes geopolítics, moltes veus asseguren que la causa catalana ha esclatat en un moment inoportú. És així?
A.P: Tot això són excuses, el Brexit obre la porta a una alternativa dins la Unió Europea, és a dir, al poder d’Alemanya i el Banc Central Europeu. Nosaltres volem estar a la Unió Europea i per aquesta raó hem escrit informes per aplicar els tractats comunitaris a una Catalunya independent.
El problema ve perquè durant molts anys s’han perdut oportunitats d’or per adquirir sobirania a petita escala.
J.F: Utilitzar l’excusa del temps per dilatar les coses no és la solució. Sempre trobarem una raó, ara és el Brexit i abans va ser la recessió econòmica. El món no és perfecte i els problemes existiran. Tot dependrà de la prioritat que li vulguis donar.
Des d’aquí ho veiem com un problema entre Catalunya i Espanya, però no és només una qüestió territorial. Hem d’entendre com funciona el món per saber quin lloc ocupem.
Durant l’etapa d’Oriol Junqueras com a vicepresident i conseller d’Economia es va presentar l’Agència Tributària Catalana com una estructura d’Estat. Després del 155, en quin punt ha quedat aquesta aposta?
J.F: Ha d’haver-hi predisposició, com autoritat s’ha de ser capaç de dir a la gent, a partir d’ara han d’ingressar els seus tributs a l’Agència Tributària Catalana. Som un país honest, la gent té ganes de col·laborar i pagarà els seus impostos.
La Generalitat com a entitat política ha de tenir prou credibilitat per transmetre aquesta idea. No cal res més.
A.P: Quina credibilitat tens quan van ser les mateixes autoritats catalanes les que van impedir desenvolupar tot el tema de la sobirania fiscal?
J.F: En Joan Iglesias va dissenyar conceptualment la hisenda catalana i a partir de l’any 2015, tota la feina feta es va deixar en un calaix.
A.P: La feina teòrica, avalada per consultores internacionals, la tenen feta. Només han de tenir voluntat política de posar-la en pràctica.
Insistiu que no voleu culpar a ningú, però l’actual conselleria d’Economia està dirigit per les persones de confiança de Junqueras. Com es pot revertir aquesta situació que heu descrit?
A.P: Nosaltres confiem en què la Generalitat farà els passos adients, més que res perquè si no ho faran altres.
Qui són els altres?
A.P: El pitjor que li pot passar a la Generalitat és que la societat civil li tregui l’autoritat, no pas l’Estat.
“La gent té la sensació que els polítics han iniciat tot per no acabar-ho”
O sigui que el poble passarà per damunt de les institucions?
A.P: El millor del procés ha sortit de la societat civil; la manifestació del 2010, les consultes populars i el referèndum de l’1 d’octubre. La sensació que té la gent és que la classe política ha iniciat tot per no acabar-ho de desenvolupar.
J.F: Els polítics no han actuat de mala fe, ells van entrar en un escenari amb el qual no estaven preparats. Crec sincerament, que una part important dels polítics catalans han après la lliçó. Som conscients de qui tenim com a contrincant.
Per afrontar un repte d’aquestes característiques, la classe dirigent faria bé d’utilitzar el talent que hi ha al carrer.
Recentment, en alguns mitjans de comunicació s’ha documentat la guerra bruta de l’Estat l’endemà de l’1 d’octubre amb la fuga de dipòsits. Com s’analitzen aquests moviments des del CCN?
A.P: És una guerra psicològica i era una acció previsible. Totes les administracions catalanes tenen més de 40.000 milions d’euros en dos bancs. La Generalitat podria haver fet el mateix, però no es va ni contemplar. Amb la recentralització dels bancs, no ho pots fer.
J.F: No estem en el món dels estats – nació. Hem de tenir clar que la globalització permet que una empresa, no marxi de Catalunya a Espanya, sinó al món. Et pots establir on vulguis i funcionar amb qualsevol moneda.
Tens unes lleis internacionals que et protegeixen, només és qüestió de temps que la gent se n’adoni. L’estat espanyol no té res a fer respecte de la fugida d’empreses, no és atractiu.
Com veieu el país d’aquí a deu anys?
A.P: Catalunya serà independent i amb un potencial brutal per atraure inversió.
J.F: A mitjà termini parlarem de les regions econòmiques, de fet Europa ho necessita i nosaltres tindrem molt a dir.
