Albert Donaire és conegut pel seu activisme a les xarxes, on té molts seguidors. També per ser Mosso d’Esquadra i no amagar la seva ideologia independentista i la seva orientació sexual. És el blanc perfecte per a l’unionisme de dretes. Tot i les amenaces i intents d’intimidació que ha rebut, no ha parat. Es va presentar a les últimes eleccions al Secretariat Nacional de l’Assemblea i va ser escollit. Mesos després, però, ha deixat el càrrec per a fer el pas a la política i ha decidit presentar-se a les primàries a Girona per Demòcrates. Parlem amb ell perquè ens expliqui aquest pas i què pretén fer si és escollit.
Per què fas el pas de l’activisme a la política?
Arriba un punt en el qual no es pot només opinar i collar els altres sense actuar. Fa molt de temps que defenso que el poble és qui ha de prendre el control de la situació, que ja vam decidir l’1-O i que cal gent valenta que faci un pas endavant. De fet, animo a tothom a fer el pas.
Tothom a fer política?
El futur dels catalans només està a les nostres mans i això implica carrer i institucions. És a dir, la gent ha d’exigir que un polític estigui clarament al servei del poble. Perquè el polític es deu al poble. Sota aquesta lògica em presento: jo vull ser algú que representi sense por allò que jo defensava al carrer, és a dir, portar el que vol la ciutadania a les institucions.
I per què a Demòcrates?
Demòcrates és el partit que ha parlat més clar des del 2017. Si repassem les declaracions i posicionaments dels partits des del referèndum de l’1 d’octubre fins avui dia, és l’únic partit que no ha canviat ni una mica el seu posicionament.
Què diu demòcrates que els altres no diguin?
Mira: com a membre del Secretariat Nacional de l’ANC, que hi he estat fins fa poc, vaig decidir que si volíem complir el full de ruta de l’Assemblea, s’havia de fer des d’on es pot actuar. I Demòcrates defensa un punt clau, en aquest sentit: Aposta decididament per la independència per la via unilateral. Espanya no vol dialogar, ni ho voldrà. Cal que la gent obri els ulls.
El tema sobre la independència és força clar però… i l’eix social? És un partit de dretes? No té ideologia? Com ho definiries?
No considero que Demòcrates sigui un partit “de dretes”, malgrat que considero que el concepte dreta-esquerra el dia d’avui és un terme passat de moda. Demòcrates té un ideari definit que es pot consultar al manifest sobre el seu posicionament que està al web.
Almenys s’hi fan primàries molt obertes… no tothom ho pot dir!
És un punt a favor del partit: un procés de primàries obertes que permeten votar a tothom que s’hi registri. És el més semblant a una democràcia directa. La gent ha de poder triar els seus candidats.
T’havien sondejat altres partits?
Sí, però hi ha hagut molts interessos. Alguns només volien suport a canvi de res. És a dir, m’han fet arribar moltes felicitacions per la meva lluita com a activista, i més per la feina que desenvolupo en l’àmbit professional, però llavors quan hi ha problemes, poca gent ha estat a l’altura. També alguns polítics que em donen suport preferien que segueixi on estic, perquè cal que als Mossos també hi hagi un punt de vista diferent, malgrat que el meu activisme el faci fora de la feina.
En els teus discursos has defensat la figura del president Puigdemont, per què no has anat a Junts?
Segueixo defensant la figura del president Puigdemont i crec que està fent una excel·lent feina des de l’exili i com a eurodiputat. Jo mateix vaig votar Junts a les passades eleccions europees. Però hi ha hagut tres factors clau. El primer, les primàries obertes a la ciutadania. El segon, l’aposta desacomplexada per la unilateralitat i la lleialtat amb el discurs de Demòcrates des de 2017. I tercera, les persones que formen part del partit. Demòcrates té molt de talent i persones com Toni Castellà i Titon Lailla, els dos diputats, que han demostrat la seva integritat i compromís.
Creus que un diputat autonòmic pot aconseguir la independència?
Crec que s’han de plantejar les eleccions com un plebiscit. Als meus ulls, la independència la vam guanyar l’1 d’octubre de 2017 i el 3, vam demostrar que controlàvem el territori. Què va passar després? Crec que cal estar a l’altura del que va fer el poble aquell octubre. Es van aprovar unes lleis de desconnexió. Per què no es van tirar endavant? Per què ens vam aturar? Cal seguir aquell camí. I és el que la gent vol. Si faig el pas, és perquè aquest Parlament deixi de ser autonòmic i sigui completament sobirà.
Quin és el full de ruta per assolir-la i que sigui real i factible?
Determinació i serietat. Voler fer veure que amb diàleg aconseguirem alguna cosa a l’estat espanyol és enganyar la gent. Només calia veure aquesta setmana la sessió del Congreso: l’actitud de la presidenta Batet amb els que utilitzaven el català o el gallec. De veritat que hem de dialogar amb els que vulneren la sobirania del nostre Parlament i trepitgen la nostra sobirania?
No hem d’abandonar mai la bandera del diàleg…!
L’estat ha comès molts errors. I quan més n’ha comès, ha estat quan hi ha hagut confrontació. Quan hem estat ferms i hem tirat endavant amb el nostre projecte. En canvi, quan hem abaixat el cap, hem dit que no som prou i ens hem assegut en una taula a parlar… ells ho han venut com una victòria i internacionalment ens ha fet molt mal a la imatge del moviment independentista. La taula de diàleg ven una imatge al món de normalitat i de solució de les coses. I no és així.
Tens por a desafiar l’Estat? A anar a presó? A perdre la plaça de Mossos?
La por l’ha de tenir l’Estat. Ells són els que han d’estar atemorits. I més veient el que vam fer l’1 d’octubre de 2017. I el 3, i amb les accions de Tsunami a l’aeroport o la Jonquera. Ens hem de creure que nosaltres som els que controlem el nostre país. No ells. I ho hem demostrat reiterades vegades. No podem renunciar a això. Si afluixem no guanyarem perquè la seva resposta és repressió i més repressió.
Així que… a totes fins al final?
Respecte a la por d’anar a presó, si no som independents, tots som possibles víctimes. Si no ens acusen de terrorisme com han fet amb els CDR o els nois d’Altsasu, ens acusaran d’una altra cosa. A mi mateix m’han acusat de delicte d’odi per defensar l’ús de la llengua catalana a l’aeroport de Girona davant un vigilant de seguretat. A mi se m’han quedat els mòbils sense cap ordre judicial des de fa més de 2 anys i mig i encara no s’ha resolt.
Però no tothom ho té tan clar…
A tots ens ha quedat clar que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, si cal, fabriquen conspiracions. No ho veiem amb les filtracions de Villarejo? No ho hem vist amb les mentides de Baena davant un judici contra Trapero, entre altres? No ho vam veure durant el judici del procés? No estem veient l’actitud del jutge al judici dels atemptats del 17 d’agost? Ah, i perdre la plaça de Mosso sempre és una opció. I fins i tot, deixar-la. I més amb una persecució que s’exerceix contra alguns membres del cos per dir el que pensem fora de la nostra feina.
Així doncs… és compatible ser polític i Mosso?
No, no ho és. Però com he dit, faig el pas endavant per canviar les coses. Fins i tot, també canviar moltes mancances i maneres de fer del cos que no comparteixo en absolut. Ho hem intentat canviar des de dins, però només se’ns ha perseguit i assenyalat.
T’ha posat algun problema el cos?
Bastants. Des d’expedients desmesurats per entrevistes com a secretari nacional de l’Assemblea, fins a deixadesa. Fa molt de temps que estic rebent assetjament per part d’una excaporal del cos de Mossos d’Esquadra. Una excaporal que ha publicat la meva adreça, la dels meus pares, la meva parella, els meus oncles… Ha facilitat els meus horaris, el meu vehicle i color. Ha acusat falsament la meva família de delictes que no ha pogut demostrar i ho segueix fent. I el cos de Mossos, malgrat que ella no és caporal, li agafa les denúncies com a caporal. Quan la denuncia la presento jo, em diuen que no poden fer res, perquè ja no és caporal. Ha presentat multitud de denúncies falses contra mi i, recentment, ha filtrat, fins i tot, diligències internes del cos de Mossos sobre un atestat d’una denúncia meva. Ha presentat, àdhuc, una denúncia per una “baixa fraudulenta” (segons el seu hilarant criteri) quan estic seguint les recomanacions dels professionals sanitaris. De fet, és una baixa produïda pel seu assetjament continu.
No t’has sentit ben tractat pel cos, doncs…
Hi ha hagut més problemes amb aquesta excaporal al cos de Mossos d’Esquadra. Però sembla que els caps directes que ha tingut, han decidit mirar cap a una altra banda i permetre tot aquest assetjament indiscriminat. També respecte a les amenaces que he rebut a casa com a policia, encara és el moment que els serveis jurídics del cos o algun cap, el Director General de la Policia o el conseller, s’impliquin directament. Segurament a Euskal Herria o Catalunya, qualsevol policia espanyol que rebi amenaces d’un independentista rebria tot el suport per part del ministeri de l’interior, la fiscalia, la justícia… En el meu cas, ha hagut de ser la meva advocada la que, mitjançant un recurs, aconsegueixi reobrir un cas en el qual em van amenaçar i insultar amb diverses expressions homòfobes. Ah, però la Fiscalia de delictes d’odi, no hi va veure delicte llavors. El cos no ha estat a l’altura i ens ha deixat desemparats, a mi i als agents que hem rebut amenaces a les nostres pròpies cases per motius ideològics. Som molts els que pensem que ser independentistes ens desprotegeix. Sobretot a la policia. La persecució és fins a tal punt, que molts renuncien a la seva llibertat d’expressió. Un altre exemple extrem és el Col·lectiu Mossos Guilleries, que s’han d’organitzar clandestinament per no patir les repressions. Però jo vaig donar la cara, com he fet sempre. I m’ha costat molts maldecaps.
Tornant a la política i al 14-F, no creus que hi ha massa formacions independentistes? Això no dividirà el vot?
Si totes les formacions defensessin el mateix discurs, diria que segurament sí i que caldria buscar l’entesa fos com fos. Ara bé, no es pot cercar la unitat a base de renúncies. És a dir, si l’estratègia d’uns és ampliar la base, la dels altres fer un referèndum d’aquí 3 o 4 anys i la d’uns altres fer efectius els resultats de l’1 d’octubre, es demostra que tenim estratègies diferents. L’independentisme és plural i no tots tenim la mateixa estratègia per arribar a la independència. La gent que creu que vam votar i vam guanyar, que hem d’apostar per la unilateralitat, ha de tenir la seva opció. No es pot renunciar a una estratègia.
Què li diries a l’independentista que no anirà a votar?
Li diria que no es quedi a casa perquè no es perdi cap vot. Des de l’independentisme més moderat al més convençut té opcions. I estic segur que gent com jo ha fet el pas a les primàries de Demòcrates i altres partits, perquè vol canviar la política i la vol acostar a la gent. És bo que gent que mai ha estat vinculada amb la política ni tingut cap càrrec anteriorment faci el pas. Vol dir que la gent es preocupa per canviar les coses. Jo els demanaria que no es quedin a casa i que valorin totes les opcions. I sobretot, que no es deixin enganyar amb la por que votar determinades formacions és llençar el vot. Segurament és el discurs que ens diria algú que no vol que canviïn les coses. Cap vot es llença. I si no s’intenta, segur que mai podrem canviar el nostre futur.
A les xarxes, els teus detractors diuen que ets un ‘friki’. Què hi tens a dir?
Segurament els meus detractors m’han dedicat insults i consideracions pitjors. Però si realment desperto aquesta mena de comentaris entre els meus detractors, segurament, vol dir que estic fent alguna cosa bé. Quan només els queda la desqualificació, l’insult, el menyspreu, l’amenaça… és perquè no tenen arguments per tombar els teus. I en això tinc la sensació que anem força per davant d’ells.
Veus assumible treure més del 3% a la província de Girona i tenir representació?
No només veig assumible el 3%, sinó més. I vull fer memòria que en un moment donat, un partit independentista, Solidaritat Catalana, va obtenir representació per Girona. Fins i tot en aquelles eleccions, el seu únic diputat, fins que no es va superar el 98% dels vots, era el de Girona. Crec que hi ha molt camp per córrer a les comarques gironines i confio que la seva gent pot estar molt d’acord amb el discurs. Aquí, m’adreçaria a la gent de Sant Julià de Ramis, del col·legi verd de Girona, d’Aiguaviva, de Garrigàs… tota aquella gent que va patir la repressió de l’1 d’octubre. Aquell dia vam fer quelcom extraordinari. I molts van rebre per defensar la democràcia i poder votar. No els podem dir que allò no va servir de res. I jo, vull representar a tota aquesta gent.
Què seria el primer que faries si ets elegit diputat?
Posar-me a disposició del poble de Catalunya. Directament. I iniciar la redacció de les constitucions de la República de Catalunya i Aran. I un cop fetes, posar-les a votació.També canviaria molts aspectes del cos de Mossos d’Esquadra. Segurament, perquè és el que he viscut molt. Però s’ha d’actuar en molts àmbits: sanitat, educació, infraestructures, seguretat… Hi ha molta feina per fer. I voldria escoltar gent de tots els sectors. I no alts càrrecs. A la gent del carrer. Al professor que treballa a qualsevol escola. Als metges que estan al capdavant dels consultoris municipals. Als agents del cos de Mossos que patrullen cada dia el carrer i agafen denúncies. Als autònoms que els toca pagar els seus impostos. Als restauradors que han patit la crisi. A tots ells i de manera directa. Sense intermediaris.
Quan serem independents?
Si depengués de mi, ho seríem demà mateix. Però aquesta pregunta només la podrem respondre segons la confiança que ens faci la gent. Per què a l’hora de votar, no s’ha de mirar només el que diuen els partits els 15 dies de campanya electoral. Demanaria a tothom que tingués memòria del que s’ha fet durant tot un mandat. I que no ens quedem només amb les promeses que es fan durant la campanya electoral. Abans de votar, cal mirar l’hemeroteca, el que es proposava, i com s’actuava finalment. Políticament, cal que la societat tingui una memòria a llarg termini. I sobretot, votar també amb el cap, no només amb el cor.
