Les eleccions municipals han de definir si Marta Farrés (PSC) seguirà quatre anys més al capdavant de l’Ajuntament de Sabadell, on va entrar per la porta gran el 2019. El pacte de govern amb Podem i els acords amb Junts li han donat estabilitat en un mandat complex per l’impacte de la pandèmia, però on ha pogut materialitzar projectes encarrilats en l’anterior com l’asfaltat o la urbanització de l’espai públic, herència que reivindica ERC i la Crida per Sabadell, ara a l’oposició. L’entesa PSC-Junts pot fer trontollar un possible bloc sobiranista alternatiu a l’actual govern, una aritmètica on cal contemplar el retorn de dues velles cares conegudes, la de Joan Mena (Comuns) i Joan García (Cs), i el més que probable retorn del PP al ple.
Marta Farrés opta a revalidar l’alcaldia amb bones sensacions. Fa quatre anys va presentar-se amb l’objectiu de ser la primera dona en assumir el càrrec a la capital vallesana, amb l’experiència d’haver estat regidora durant el govern de Manuel Bustos, i portant a la motxilla la derrota en primàries per liderar el projecte socialista en hores baixes per ser la candidata l’any 2015.
Ara, al final del seu primer mandat, el seu lideratge és ferm, amb una estabilitat donada des de dins amb la incorporació a l’executiu local de l’única regidora que va obtenir Podem, Marta Morell, i els acords per tirar endavant projectes de ciutat amb Junts, primer amb Lourdes Ciuró i, un cop aquesta va renunciar per ser consellera de Justícia, amb Lluís Matas, l’actual candidat. Morell, però, va ser expulsada del partit per irregularitats, i es presenta amb una plataforma que ha creat per poder concórrer a les eleccions, Sentim Sabadell.
El seu espai el recupera un vell conegut del ple, l’ara diputat a Madrid Joan Mena, que lidera la candidatura de Sabadell En Comú Podem. L’objectiu és aglutinar l’aiguabarreig de sigles que van aparèixer fa quatre anys amb Podem i Comuns representats des de diferents formacions, i que van fer que el col·lectiu perdés els quatre regidors que havia tingut entre 2015 i 2019 per cedir la seva representació al ple a través de l’únic regidor que va obtenir la candidatura de Morell.
Cs també recupera un històric a la ciutat, Joan García, actual secretari de la mesa del Parlament i candidat a l’alcaldia de Sabadell els anys 2007, 2011 i 2015, data en què la formació va obtenir representació per primer cop al ple. Ho fa després de la renúncia a l’acta de regidor d’Adrián Hernández, candidat el 2019 i que Marta Farrés ha fitxat, integrant-lo a les seves llistes socialistes com a número 6.
El sobiranisme renova candidats
Al bloc sobiranista també hi ha hagut moviments. Després que fa quatre anys l’ara conseller de Territori i exalcalde, Juli Fernàndez, obtingués els millors resultats d’ERC a Sabadell, passant de 4 a 7 electes, la seva renúncia com a regidor ha propiciat el llançament del seu exregidor d’Acció Social, Gabriel Fernández, com a candidat a l’alcaldia. La seva aliança amb EUiA es dibuixa com un al·licient per sumar forces i aspirar a revalidar els bons resultats dels passats comicis.
Cosa semblant passa a la Crida per Sabadell, on Maties Serracant, alcalde durant l’1-O, va fer una passa al costat, fet que va situar Nani Valero com a candidata a l’alcaldia de Sabadell. A Junts, mentrestant, Lluís Matas va agafar les regnes del partit amb la marxa de Ciuró, i ha aconseguit els suports per ser l’alcaldable. En el seu cas, el PDeCAT, que es presenta a través de la llista Ara Pacte Local, li pot fer la guitza en tenir els drets electorals obtinguts amb els resultats de 2019. Ho farà amb Amadeu Papiol com a candidat.
El PP, que ha viscut la política municipal des de la barrera aquest mandat en no haver obtingut representació l’any 2019, aspira a recuperar una plaça al ple. El llavors candidat, Esteban Gesa, ha marxat de la ciutat per ser l’alcaldable a Sant Joan Despí (Baix Llobregat), i en el seu lloc s’hi ha quedat qui va ser la seva mà dreta, Cuca Santos.
Projectes i fantasmes del passat
Tot i la derivació d’esforços per fer front a la pandèmia, la ciutat ha fet passes per a la millora de l’espai públic i l’urbanisme, i prova d’això en són el programa d’asfaltat de carrers, la pacificació del carrer Indústria o la remodelació d’una vegada per totes del passeig de la plaça Major, en provisionalitat permanent des dels anys 90. Gran part dels projectes estaven enfilats administrativament des del mandat passat, motiu pel qual ERC i Crida, abans al govern i ara a l’oposició, han alçat la veu per reivindicar la part que els toca d’aquests projectes ara acabats.
Queda per executar el gran projecte de millora situat al Portal Sud, l’accés des de l’autopista C-58 que ha de reordenar els vials de l’aeroport, la Zona Hermètica, el barri de Gràcia i la Gran Via, però també reduir la pressió al polígon de Sant Pau de Riu-sec. Precisament aquesta darrera àrea està en fase de consolidació, amb la construcció de naus i fins i tot un hotel en uns terrenys buits des de fa més de 10 anys.
El fantasma del cas Mercuri ha tornat a treure el cap en el tram final del mandat. El desencadenant va ser el cessament del fins llavors tercer tinent d’alcalde, Jesús Rodríguez, i la seva insinuació que hi podria haver irregularitats en la gestió del contracte del servei de neteja de la via pública i la recollida d’escombraries amb l’empresa Smatsa.
L’adjudicació del servei ocupa una part important del cas Mercuri. El fet que aparegués el nom de l’empresa a les acaballes del mandat ha estat una arma que l’oposició ha utilitzat per forçar un ple extraordinari amb la finalitat que una comissió analitzés si les irregularitats manifestades per l’exregidor eren certes o no.
El ple, però, va tombar la proposta, mentre que l’alcaldessa, Marta Farrés, va dur les insinuacions que Rodríguez havia fet en format de correu electrònic al jutjat, en considerar que es tractava d’un delicte de coaccions, i perquè va afirmar que l’havia amenaçat.
El debat del Quart Cinturó, reduït al concepte Ronda Nord o Ronda Vallès, en tractar-se del vial que uniria Sabadell i Terrassa, també ha estat benzina electoral en els últims mesos. El PSC de Farrés el defensa, dient que està alineat amb els interessos de part de la ciutadania, el món empresarial i fins i tot amb les alcaldies de Terrassa i Castellar del Vallès. ERC, que s’hi oposa de totes totes per l’impacte que tindria en l’entorn natural, ha hagut de defensar la seva postura mentre el Govern acordava amb els socialistes incorporar-ho als pressupostos de la Generalitat.
