Quan vaig conèixer l’ajornament de les eleccions del 14F al 30M vaig dir que es tractava d’un acte de sobirania, unilateral, i que a veure si encara ens enviarien els “piolins” el 30M per evitar que votem, igual que van fer l’1 d’octubre de 2017.
Sigui com sigui, i a diferència de l’1 d’octubre, la decisió de no fer les eleccions el 14F es va prendre amb el consens del 100% del Parlament de Catalunya. I la decisió de fer-les el 30M es va prendre amb el consens de tots els partits, excepte del PSC que les volia fer abans.
No cal abundar en els motius per no sortir en massa al carrer per ficar-nos el col·legis electorals d’aquí uns dies, amb la situació excepcional que tenim, amb confinaments, tancaments de negocis i tocs de queda. La decisió política es va prendre en base als motius que siguin, però que responen a la voluntat majoritària tant de les forces polítiques com de la població. I en una democràcia que es sustenta en la sobirania popular aquest ha de ser el criteri que ha de prevaldre en l’actuació dels poders públics. I això afecta també els tribunals, per molt espanyols que siguin.
Per tant, el que hauria de fer el Govern de la Generalitat, i la totalitat de partits que estaven d’acord a no fer les eleccions el 14F, és absolutament res. Si de veritat creien que la decisió de no fer les eleccions el 14F, explicades abastament en el Decret de suspensió, eren correctes, el que han de fer és no acatar la decisió del TSJ i no moure un dit per fer les eleccions el 14F. Ni enviar paperetes, ni constituir col·legis, ni convocar meses, ni fer campanya, ni recomptar vot ni presentar-se ni animar a votar. Demano al Govern i a tots els partit polítics que siguin conseqüents i mantinguin les eleccions el 30M. La sobirania és això.
