Tots els partits polítics sabien prou bé que la celebració de les eleccions estava supeditada a l’evolució de la pandèmia i no han fet res per garantir-ne la celebració i mira que n’era de fàcil: una llei electoral catalana que garantís i prioritzés el vot telemàtic, un sistema totalment validat amb la tecnologia que tenim a l’abast.
En els dies vinents tindrem l’espectacle dels diferents partits fotent-se els plats pel cap per veure a qui encolomar-li la culpa de la no poder celebrar les eleccions aquest febrer. Ara mateix no pot ser garantir-se el dret fonamental i inalienable a votar per culpa de l’actual llei electoral i de junta electoral que, suposadament, la supervisa. Ningú no ha fet la feina que calia fer i tothom n’és responsable.
Com si fos un càstig diví, les enquestes que fins ara han sortit, la majoria de part i ben cuinades, ja poden anar a la paperera de la història juntament amb les estratègies dels diferents partits que les havien amanit. Ara, però, el que d’entrada sembla un desgavell cal que ho convertim en una oportunitat: cal un nou plantejament en el món independentista.
SI el primordial és garantir el vot, cal retardar les eleccions fins a maig, juny o juliol quan hi haurà millors temperatures i, sobretot, molta més gent vacunada. Si es vol fer bé, cal endarrerir les eleccions i, aleshores, aprofitar-ho perquè els dos partits de govern, Junts i ERC, canviïn com un mitjó la seva actitud per superar les desavinences i els desacords que arrosseguen i recuperar, tant sí com no, la unitat d’acció. En cas contrari, el món independentista pot rebre una forta decepció que posi en perill la victòria que ara podíem tenir al nostre abast.
Caldrà ser forts per gestionar de manera unitària la gestió de la pandèmia i exigir al govern espanyol que, d’una vegada per totes, pagui el que Europa li exigeix, ajudes directes a l’economia productiva, i que deixi de fer-se el ronso i de mirar cap a un altre costat.
Recordem que el socialista Salvador Illa és el ministre de Sanitat d’un país amb el nombre més alt de morts per cada 100.000 habitants… i ara resulta que aquest ministre és el preferit dels catalans per presidir la Generalitat? És una mentida més ordida per les dues grans empreses de comunicació, el Grup Godó i Premsa Ibérica, que ens volen com a simples colònies del decadent imperi espanyol.
Endarrerir les eleccions hauria de ser una nova oportunitat per a l’independentisme. Per pactar un full de ruta cap a la independència, cal començar de zero i, per fer-ho possible, cal acabar amb els retrets: prou de guerra civil bruta a les xarxes socials i, si els actuals líders independentistes no poden o no ho saben fer, cal buscar-ne de nous. Aquest gairebé segur inevitable ajornament de les eleccions també és una nova oportunitat per a les dues grans entitats de la societat civil, Òmnium i ANC, que, semblantment, també han de deixar-se d’enfrontar-se entre ells per veure qui ho ha fet millor per forçar l’entesa entre de les forces independentistes.
Si això s’hagués fet quan tocava, avui no estaríem lamentant-nos per la pèrdua de l’Ajuntament de Barcelona, ni la de la Diputació, ni tampoc de molts dels Consells Comarcals i ni d’algunes de les grans ciutats del país i podríem afrontar la corrupció dels socialistes amb tota la força de treballar junts. Podríem fer caure l’enclavament de l’Hospitalet, i, amb ell, el potent imperi socialista del Baix Llobregat.
El retard de les eleccions és obligatori, si es vol garantir el dret dels ciutadans de Catalunya a votar amb totes les garanties, i és una oportunitat única per a l’independentisme per guanyar les eleccions a l’estiu i superar el 50% dels vots segellat amb un gran acord blindat entre totes les forces independentistes que evidenciï que l’unionisme no té cap dret democràtic per impedir la lliure autodeterminació de Catalunya.
