El TSJC en sap més que els metges i els epidemiòlegs i, possiblement, no deu seguir les xifres que diàriament es van divulgant, que dibuixen corbes amunt i avall, i que permeten predir amb setmanes d’anticipació com estarà la situació de la pandèmia. El TSJC ha sentenciat que creu que “no hi ha força major” per ajornar el 14-F. I avall!
No satisfets amb aquesta part de la sentència de caràcter mèdic n’aporta una altra més de caràcter jurídic: “suposaria vulnerar el dret a vot.”. O sigui que la vulneració del dret a vot depèn de la data en què s’exerceixi: si es vota el 30 de maig, el dret de vot queda vulnerat, però, si es vota el 14 de febrer, aquest dret no es veu vulnerat. La ciutadania va celebrar Sant Jordi pel juliol, per posar-nos en el nivell argumentatiu del TSJC.
La sentència, que s’ha publicat aquest dilluns, també argumenta que l’ajornament electoral que va decretar el Govern “no és justificat” i que el vicepresident, Pere Aragonès, no està habilitat expressament per suspendre o ajornar les eleccions. Pel que sembla, el TSJC sí que n’està, segons el TSJC.
Per donar cos a la decisió de mantenir les eleccions el 14 de febrer, el tribunal, la secció 5 de la sala contenciosa del TSJC, defensa que el decret d’estat d’alarma que el Govern espanyol va decretar per fer front al coronavirus “contempla expressament la continuïtat del procés electoral” i que “tan sols una situació imprevisible que determina la impossibilitat de fer les eleccions per raons de protecció de la salut pública pot autoritzar un ajornament”. En aquest sentit, remarca que els efectes del coronavirus sí que van ser imprevisibles per ajornar les eleccions gallegues i basques el març del 2020, però no pas en les catalanes perquè ja es coneixien quan les van convocar.
També assenyala que les restriccions vigents a Catalunya no impedeixen fer les eleccions i no veu justificada suspendre una cita electoral quan els riscos que suposa no són cap obstacle per a altres activitats, “menys transcendents que l’exercici del dret a sufragi”. Finalment, al TSJC se li veu el llautó quan remarca que ajornar les eleccions “suposa una limitació molt intensa del dret a vot en aquest cas perquè obre un llarg període de provisionalitat” en les institucions catalanes perquè el Parlament s’ha dissolt i no hi ha president.
