La Plataforma per la Llengua considera que els poders públics tenen la responsabilitat d’aplicar polítiques que afavoreixin la normalització del català i que garanteixin el respecte pels drets dels seus parlants. Per aquest motiu, ha enviat als partits polítics que es presenten a les pròximes eleccions de Catalunya una trentena de mesures per a la defensa i la promoció de la llengua catalana. La setmana vinent es farà públic quins d’aquests punts han estat adoptats pels partits com a compromisos electorals.
Les propostes se centren en els àmbits del consum, la sanitat, l’educació, la justícia i la cultura, sectors clau en la normalització lingüística. A més, hi ha algunes mesures transversals, com el desenvolupament i l’execució d’un pla de xoc contra la catalanofòbia.
En l’àmbit cultural, un dels compromisos que es demanen als partits és l’assumpció d’un decàleg de mesures per millorar el sector audiovisual en català, que és estratègic per a la normalització lingüística i la cohesió social, especialment entre la població jove. També es reclama que el govern de Catalunya coordini les polítiques culturals, lingüístiques i audiovisuals amb els departaments respectius de la Generalitat valenciana i el Govern de les Illes Balears per fer realitat la reciprocitat total dels mitjans de ràdio i televisió públics en català, tal com marca la Declaració de Palma del 2017.
Pel que fa a l’àmbit educatiu, es proposen modificacions legals perquè, entre d’altres coses, tots els estudis universitaris es puguin cursar en català de manera completa a totes les universitats del país i per assegurar que almenys el 70 % de les hores d’aprenentatge a primària i secundària siguin en català. A més, es considera necessari que hi hagi inspeccions efectives per comprovar que s’apliqui la normativa lingüística a tots els centres i per sancionar-los en cas que s’incompleixi.
La Plataforma per la Llengua també considera imprescindible que els serveis públics de primera acollida siguin realment en català per afavorir la cohesió social i la plena igualtat d’oportunitats. Pel que fa al consum, es demana que l’Administració faci complir la legislació vigent i que només tingui tractes amb empreses que la respecten.
En l’àmbit de la salut, es demana, per exemple, que el personal sanitari que es contracti estigui plenament capacitat per atendre en català els pacients, com també l’establiment d’un protocol intern de prevenció i actuació de les discriminacions lingüístiques que es produeixin.
A banda d’aquestes mesures, que depenen íntegrament de la voluntat política del Govern de Catalunya, també es reclama que la Generalitat exerceixi pressió per modificar les lleis que són competència de l’Estat i que discriminen el català i els seus parlants.
