La Fiscalia Superior de Catalunya considera que les eleccions al Parlament s’han de mantenir en la data inicial prevista del 14 de febrer i no ajornar-les fins el 30 de maig com pretén el Govern. En un informe d’al·legacions de 15 pàgines presentat aquest divendres al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el ministeri públic diu que la situació actual de la pandèmia ja era previsible el 21 de desembre, quan es van convocar les eleccions, i el risc de contagi en la jornada electoral es pot minimitzar amb mesures higièniques.
En l’escrit, José Joaquin Pérez de Gregorio avala la demanda de partits minoritaris i d’un ciutadà particular i també els arguments donats pel TSJC per no ajornar els comicis. Diu que el fons de la qüestió no és si Catalunya ha de fer ara les eleccions enmig de la tercera onada de la pandèmia de covid o no, sinó de “fixar un criteri sobre si l’ordenament jurídic vigent permet ajornar unes eleccions ja convocades i en quins supòsits, amb quin procediment i amb quines garanties”. “L’anàlisi no ha de vertebrar-se sobre un aparent conflicte entre la salut de la ciutadania davant del seu dret a participar en assumptes públics”, afegeix.
El fiscal recorda que ni la LOREG ni l’Estatut d’Autonomia permeten ajornar eleccions ja convocades i per això el decret del 15 de gener que ajornava els comicis no té cap base legal sobre la qual sostenir-se. “El problema no estaria en la insuficiència de l’ordenament jurídic sinó en l’elecció i correcta aplicació dels instruments normatius disponibles i idonis per solucionar la qüestió plantejada, ja sigui celebrant les eleccions amb les mesures sanitàries i preventives que les circumstàncies exigeixin, que actualment estan a l’abast de l’administració convocant”, diu el fiscal. Si això últim no fos viable, s’haurien d’articular “les mesures excepcionals i imprescindibles conforme a la Constitucuió i les lleis”.
Per això, el ministeri públic responsabilitza el Govern d’haver convocat les eleccions el 21 de desembre quan ja hi havia estat d’alarma i es preveia l’increment de casos de la tercera onada. La fiscalia també diu que els casos de Galícia i Euskadi no són comparables, perquè les eleccions les havien convocat els presidents respectius, no de forma automàtica com a Catalunya. A més, recorda que a l’abril l’estat d’alarma va obligar al confinament domiciliari, cosa que impedia desplaçar-se a col·legis electorals.
