I no per la via impossible de sumar els Comuns dins dels partidaris de l’autodeterminació. Els lila ni tan sols tenen clar si donen suport a una llei d’amnistia, o sigui que insistir en un govern d’àmplia via ara mateix és una quimera. L’únic que volen els Comuns és un tripartit amb el PSOE i ERC, però ERC, veient-se al davant del bloc independentista, té l’obligació de liderar la Generalitat i de fer-ho marcant un camí clar cap a la independència. ERC té l’obligació de perseguir i liderar la unitat independentista, com ja ha demanat el Col·lectiu Primer d’Octubre, un dels corrents d’opinió entre els militants republicans.
ERC ha guanyat pel seu independentisme i segurament no ha guanyat amb més claredat per culpa d’insistir en un govern de via amplia, idea que no entenia ningú. L’independentisme ho ha confirmat en aquestes eleccions: hi ha majoria absoluta de l’independentisme expressat en tres partits, ERC, JuntsxCat i la CUP. Aquesta és la voluntat democràtica expressada per les urnes tot i els més de 600.000 independentistes que s’han quedat a casa. Això és un toc d’alerta i un clar advertiment per als líders independentistes.
ERC té l’obligació de liderar la unitat independentista, més que necessària, i no pot perdre el temps amb els comuns, un partit nascut per aturar l’independentisme. Va quedar prou clar quan Albiach va ensenyar el seu vot negatiu al Parlament, delatant amb entusiasme els seus companys d’hemicicle que avalaven el procés independentista, o quan Ada Colau va acceptar els vots de l’extrema dreta de Manuel Valls per robar-li l’alcaldia a Ernest Maragall. Dels Comuns no se’n pot esperar res, ni en clau d’esquerres ni en clau independentista.
ERC ha de liderar una proposta de govern independentista que faci possible que Junts i la CUP hi juguin i assumeixin les seves responsabilitats. Ha de ser un govern que prepari la resposta a la no aprovació de la Llei d’Amnistia, que es veurà d’aquí a poques setmanes a Madrid, i també la resposta a la negativa del PSOE de continuar amb la taula de negociació per avançar cap al referèndum d’autodeterminació.
Cal recuperar la sintonia entre els partits dins del Govern Català sorgit d’aquestes eleccions i ERC ha de fer-los una proposta engrescadora per convertir el Consell per la República en un Govern legítim de la República Catalana a l’exili amb les incorporacions de Marta Rovira, Anna Gabriel i altres exiliats que permetin convertir-lo en un veritable lobby que treballi per aconseguir la República Catalana.
ERC s’ha guanyat aquest dret, s’ha guanyat que Pere Aragonés sigui el darrer president de la Generalitat i que arribin aviat les primeres eleccions d’una Catalunya independent. L’independentisme ha fet guanyar ERC i ara ERC li deu a la història portar Catalunya a la seva independència.
