Un informe del Síndic de Greuges calcula que en el pitjor escenari més de 216.000 persones tindran covid o seran contactes de positius el 14-F i seria recomanable que no votessin presencialment. L’informe s’ha fet en el marc de la Comissió independent d’assessorament sobre la garantirà del dret de sufragi actiu. La cap del servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de Vall d’Hebron, Magda Campins, ha rebutjat la proposta de destinar una franja horària a infectats i contactes i ha dit que “seria recomanable” que aquestes persones no votessin presencialment. El síndic Rafael Ribó ha recomanat considerar la decisió d’ajornament fins a un moment de “davallada epidemiològica” i quan es garanteixi “eixamplar” les possibilitats de vot no presencial.
L’informe preveu quatre escenaris però Campins ha descartat que el 14-F Catalunya es trobi en els dos més optimistes. Així, ha indicat que el que hi haurà serà el greu o el molt greu. El primer preveu fins a 196.700 persones en quarantena per ser positius de covid o contactes estrets i el segon fins a 216.365.
Campins ha defensat que hi ha un consens ampli sobre que aquestes persones han de guardar quarantena i, per tant, no podrien sortir de casa per exercir el dret a vot. En aquest sentit, ha rebutjat la proposta del Govern de reservar una franja horària per aquest col·lectiu, ja no només pel fet que s’haurien de desplaçar sinó perquè ha reivindicat que no es poden ajuntar positius confirmats amb contactes. “Això des del punt de vista epidemiològic i de salut pública és un risc important. Un contacte estret fins que no es demostri el contrari no està infectat i l’estaríem exposant a un risc”, ha manifestat Campins.
Entre les recomanacions finals, Ribó i els expertes defensen que les persones amb dret de sufragi actiu han de poder votar però “sense posar en risc la seva salut ni la salut pública”. Afegeixen que el vot presencial, siguin quines siguin les mesures de seguretat previstes, de persones contagiades o contactes “constitueixen un risc per a la salut pública”.
“En l’escenari actual, no és exagerat afirmar que el 14 de febrer entre 100.000 i 200.000 ciutadans amb dret de vot hauran d’escollir entre votar de manera presencial i posar en risc la salut de milers de persones, o bé abstenir-se de fer-ho i renunciar a un dret fonamental. Cap de les dues alternatives és legítima des d’una perspectiva de drets”, diu la institució.
Campins ha reconegut que la pandèmia no estarà solucionada en uns mesos però sí ha afirmat que és previsible que s’hagi avançat en la vacunació i les condicions meteorològiques també serien més favorables. “La pandèmia no la tindrem solucionada ni al juliol ni a l’octubre però el número de persones que no podrien votar seria molt menor”, ha dit. La doctora ha afegit que més enllà dels contagiats i contactes, les eleccions en si suposarien una mobilització de persones que no és recomanable en la situació actual.
Ampliar el termini per votar per correu i habilitar el vot electrònic
Les alternatives per als que no poden votar presencialment serien el vot per correu i el vot electrònic. Sobre el primer, Ribó ha demanat estendre al màxim el termini per votar per correu, reduint en menys de 10 dies i fins a la data més propera als comicis el termini per poder sol·licitar aquest vot. Això no suposaria que tothom pogués anar a vota però si reduiria les persones que no es podrien acollir a aquesta opció, defensen.
Pel que fa al vot electrònic, el Síndic ha afirmat que en cas d’ajornament les Corts Generals haurien de fer “amb la màxima urgència” una reforma de la llei orgànica de règim electoral general per fer possible les eleccions en un context pandèmic com l’actual. En concret, ha recomanat ampliar el vot per correu, habilitar altres opcions com el vot electrònic i concretar les causes de possibles ajornaments d’eleccions ja convocades.
El Síndic ha recordat que aquetes iniciatives no són possibles ara a escala catalana ja que un cop dissolt el Parlament l’únic òrgan que funciona és la diputació permanent i no té competències per impulsar reformes legislatives.
Pel que fa als motius que portarien a l’ajornament, el catedràtic de Dret Constitucional emèrit de la Universitat Carlos III, Luis López Guerra, ha indicat que haurien de ser per criteri “de força major” i ha posat els comicis al País Basc i a Galícia com a exemples. Ha afegit que en aquests casos es va fer una consulta amb tots els grups amb representació parlamentària i amb l’autoritat electoral i ha apostat per aquesta mateixa via a Catalunya.
En aquest sentit, Ribó ha recordat que al novembre ja va instar el Govern a prendre mesures per garantir el dret a vot a tothom i ha lamentat que no s’han atès les seves recomanacions.
En línies generals, ha afirmat que cal un “ferm acord polític” entre el Govern i el conjunt de les candidatures sobre un eventual ajornament i una renúncia explícita a l'”ús electoralista” d’aquest assumpte. Ha exigit també que el màxim respecte i la garantia presideixin la decisió i la gestió del tot el procés electoral .
