El 131è president de la Generalitat, Quim Torra, ha participat aquest diumenge en el primer míting de la campanya de JxCat -tal com va avançar l’ACN. En l’acte de campanya a Granollers (Vallès Oriental), i rebuts a crits de “president”, Torra ha defensat la candidata de JxCat, Laura Borràs, per la causa oberta al Suprem, i ha exigit que l’independentisme s’hi solidaritzi: “Em dol moltíssim que no hi hagi hagut unitat antirepressiva pel seu cas judicial”. El president inhabilitat pel Suprem també ha carregat contra el cap de llista del PSC, Salvador Illa: “No m’hauria imaginat que un còmplice del 155 sanitari s’atrevís a ser candidat”. Al seu torn, Borràs ha subratllat que el vot per a JxCat el 14-F “refermarà” l’1-O.
Torra ha irromput en un míting de campanya per primera vegada, i ha sortit en tromba a defensar Borràs per la causa que té oberta al Suprem -acusada de malversació, prevaricació, frau i falsedat documental per quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes.
“Em dolen tant els comentaris sobre el seu presumpte problema judicial. Per la mort de Déu! Estem a l’Estat espanyol encara. No sabem que és impossible que hi hagi justícia per a una independentista a l’Estat?” El president, amic de Borràs, ha afegit que li “dol moltíssim” que no hi hagi hagut unitat antirepressiva davant del cas judicial: “És que m’enfado”, ha conclòs.
Per la seva banda, Borràs ha demanat el vot per JxCat perquè les urnes facin “de jutge de la democràcia”. La candidata de Junts també ha demanat a “qui cregui” que la independència és “impossible” que “no molesti als qui ho estan intentant”.
D’altra banda, el número tres de la llista per Barcelona, Joan Canadell, ha defensat que la independència pot arribar en qüestió de dos o tres anys, i que Catalunya podria ser un país equiparable als frugals cap al 2035 -al nivell dels Països Baixos, Àustria, Dinamarca, Suècia i Finlàndia.
A l’acte també hi ha participat l’exconseller Jordi Turull, empresonat a Lledoners. Gràcies al permís del tercer grau, Turull ha intervingut des de Granollers per criticar que ara la direcció del PSC tingui “por” de les urnes, en referència a l’1-O, quan les seves bases no van tenir-ne a l’hora d’enfrontar-se al franquisme
