Les eleccions del 14-F albiren uns pactes postelectorals complicats tenint en compte la possibilitat d’un triple empat de PSC, ERC i JxCat. Al llarg de la campanya electoral s’han explicitat vetos creuats i les candidatures independentistes (JxCat, ERC, CUP i PDeCAT) s’han compromès per escrit a no formar part d’un govern amb el candidat del PSC, Salvador Illa. A més, es preveu un Parlament encara més fragmentat passant dels 7 partits actuals a 9 sumant Vox i el PDeCAT si obtenen representació. L’abstenció és una de les incògnites de la jornada electoral tenint en compte que se celebra en plena pandèmia de la covid-19. Els partits independentistes tenen l’objectiu de superar, per primera vegada, el 50% de vots en unes eleccions.
Els partits afronten les eleccions amb al sensació que el 14-F no es decidirà tot i que caldrà un segon round de pactes post-electorals per aclarir el pròxim govern de la Generalitat. I és que les enquestes no apunten a un guanyador clar i, per tant, els acords posteriors tindran molta importància. Fins i tot, la possibilitat que s’hagin de repetir les eleccions per la manca d’acords postelectorals ha planat al llarg de la campanya electoral.
JxCat i ERC es disputen l’hegemonia de l’independentisme després que en les eleccions del 2017 el partit de Puigdemont quedés dos escons per sobre dels republicans. Caldrà veure també quines conseqüències electorals té el fet que el PDeCAT es presenti al marge de JxCat. Les enquestes donen a la candidatura d’Àngels Chacón la possibilitat d’entrar al Parlament però amb poca representació. En tot cas, el PDeCAT es presenta com l’alternativa perquè un govern independentista de JxCat i ERC no depengui de la CUP, com passa actualment. L’últim president de la Generalitat, Quim Torra, va ser investit president amb l’abstenció de la CUP. Ara els anticapitalistes diuen que estan disposats a assumir responsabilitats de govern però posen diverses condicions.
En cas que JxCat i ERC sumessin un mínim de 68 escons, no els caldria el suport o l’abstenció de cap altre partit per formar govern. Un escenari, però, que fins ara les enquestes no veuen molt probable.
L’objectiu dels partits independentistes aquest 14-F és superar el llindar del 50% de vots. Una altra cosa és que, si això passa, es posin d’acord en el full de ruta a seguir ja que els programes electorals assenyalen diferents camins. Caldrà veure també si, pel que fa al nombre d’escons, es mantenen, s’incrementen o disminueixen els 70 diputats independentistes que hi ha actualment al Parlament.
Pel que fa al bloc no independentista, tot apunta que el PSC serà el partit més votat desbancant Cs, que va guanyar les eleccions del 2017 tant en nombre de vots com d’escons assolint-ne 36. Ara, les enquestes pronostiquen una davallada important de la candidatura de Carlos Carrizosa. Caldrà veure quins efectes té la possible irrupció de l’extrema dreta, Vox, a la cambra catalana. El PPC ha centrat part de la campanya en presentar el partit d’Ignacio Garriga com a “populista” per evitar que se li escapin votants.
Per la seva banda, els comuns aposten clarament per un govern progressista amb PSC i ERC, però és una fórmula que sembla impossible ja que els dos partits han descartat governar plegats.
Pel que fa al fantasma de l’abstenció, es dona per fet que no es repetirà la xifra rècord de participació de les últimes eleccions, quan es va registrar un 79,09%. Caldrà veure però, si el fet de celebrar eleccions en plena pandèmia per imposició del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) afecta els catalans a l’hora de decidir si van a votar. I també a quins partits pot afectar més una participació per sota la mitjana dels darrers anys.
