L’avançament electoral ha precipitat l’elecció dels caps de llista dels partits. L’anunci del president de la Generalitat, Pere Aragonès, per convocar eleccions el 12-M va fer activar de cop les maquinàries de les formacions per triar els candidats amb un mes i mig de marge abans de l’inici de la campanya. De fet, cap partit tenia el seu cap de llista nomenat definitivament, tot i que la majoria sí que tenien noms a les travesses. Amb la proximitat de les eleccions alguns partits han decidit estalviar-se primàries, com és el cas del PSC, amb Salvador Illa escollit per aclamació al seu congrés. Altres, com ERC, Junts o comuns, sí que han optat per primàries, que els han servit per oficialitzar els caps de llista esperats per la direcció.
Aragonès, el cap de llista d’ERC a l’espera de ser proclamat
Abans de la convocatòria electoral ERC ja havia assenyalat l’actual president de la Generalitat, Pere Aragonès, com el seu cap de llista. En un Consell Nacional el 20 de gener la direcció republicana va proposar que Aragonès fos el candidat, amb l’aval del president del partit, Oriol Junqueras, i la secretària general, Marta Rovira. De totes maneres, no se’l va proclamar formalment a l’espera de celebrar unes primàries obertes a la militància.
El partit va iniciar el dimarts el procés intern per escollir les candidatures, amb primàries per al cap de cartell de les quatre demarcacions. Els candidats poden recollir els avals fins el 25 de març. La llista definitiva es configurarà a través dels congressos territorials a finals de març i serà ratificada al proper Consell Nacional, previst per al 2 d’abril.
Puigdemont, cap de llista
Qui ja ha confirmat la seva candidatura és Carles Puigdemont, que en un acte multitudinari a Elna (Catalunya Nord) va anunciar que seria el cap de llista de Junts. Segons va afirmar, la seva intenció és “fer possible la restitució de la presidència il·legalment destituïda pel 155”. Abans de saber si Puigdemont voldria presentar-se, Junts va convocar unes primàries per escollir candidats de les quatre demarcacions. Segons Junts, no hi ha hagut cap altre candidat a banda de Puigdemont i, per tant, l’expresident va poder formalitzar la seva candidatura sense haver de sotmetre’s a votació dels afiliats.
Illa, candidat per aclamació
El PSC és un dels partits que ha decidit no fer primàries. Els socialistes van escollir Salvador Illa com a cap de llista durant el seu congrés nacional, el dissabte 16 de març, just després de l’anunci de la convocatòria electoral. De fet, el PSC va decidir canviar l’ordre del dia del congrés –que incloïa la ratificació d’Illa per ser primer secretari del partit- per nomenar-lo també com a candidat després d’una votació a mà alçada en què, per aclamació, es va confirmar el seu lideratge de cara al 12-M. De fet, els estatuts del partit ja preveuen que no es facin primàries davant de convocatòries extraordinàries d’eleccions.
Primàries a comuns i Podem, sense descartar l’opció de concórrer plegats
En Comú Podem sí que ha optat per les primàries, però només s’hi ha presentat una candidata: la de Jéssica Albiach. Així, la coordinadora de Catalunya en Comú i cap de llista a les passades catalanes repetirà al capdavant de la candidatura. Formalment, no serà proclamada definitivament fins que no acabi el termini de recollida d’avals i el període d’al·legacions, el dilluns al matí.
També Podem Catalunya ha engegat el seu procés de primàries per triar un hipotètic cap de llista. En el seu cas, però, sobrevola la possibilitat que puguin arribar a un acord amb els comuns i al final concorrin en una mateixa candidatura, com ja van fer a les passades eleccions. De fet, la mateixa Albiach va estendre la mà a la direcció de Podem per anar plegats a les eleccions, “Nosaltres tenim clar que l’adversari és a l’altre cantó de la pancarta, nosaltres hi estem oberts”, va afirmar. De totes maneres, el portaveu de Podem, Andrés Medrano, no va descartar cap escenari però va admetre que alguns canals de comunicació amb els comuns estan “massa estancats”.
En qualsevol cas, Podem ha engegat igualment la seva maquinària per configurar les llistes. Entre aquest divendres i el diumenge es fan les votacions i el dilluns faran públiques les candidatures.
CUP: propostes de les assemblees i votació de la militància
La CUP és l’única formació que de moment no té cap de llista, ni avalat pel partit ni simplement postulat. Fonts del partit anticapitalista expliquen que de moment estan immersos en el procés de tria de candidat. El primer pas va ser que les assemblees territorials i locals poguessin enviar propostes de persones i les ha recopilat totes una comissió, formada per representants de les demarcacions i membres del Secretariat Nacional. Aquest organisme fa una proposta amb els primers noms de la llista.
La proposta definitiva es validarà en una votació els propers dies, a la qual podrà participar tota la militància. El resultat definitiu dels primers noms es farà públic a principis de la setmana que ve.
Garriga, a l’espera de ser avalat per la direcció estatal de Vox
En el cas de Vox, el partit d’ultradreta sí que ha escollit un cap de llista, Ignacio Garriga, però encara no ha estat avalat per la formació. Per triar els candidats cada executiva provincial de Vox escull una persona –en el cas de Barcelona, Garriga- però qui té l’última paraula és l’executiva estatal del partit, que ha de ratificar totes les tries. Està previst que el partit d’extrema dreta reuneixi la seva direcció el diumenge i, per tant, confirmi la candidatura de Garriga.
Cs i PPC, per separat
Els casos de Ciutadans i del PPC són més delicats. Cap de les dues formacions tenen un cap de llista escollit perquè sobrevolava fins a aquest divendres mateix la possibilitat d’acordar una aliança i concórrer plegats a les eleccions. Després d’una forta discussió interna, ahir Cs va patir un sotrac més en viure la dimissió del seu secretari general, Adrián Vázquez després del trencament de les negociacions amb el PP per a conformar candidatures conjuntes, quedant aquesta possibilitat en no res.
I és que, l’aposta de la llista comuna generava recels a la direcció de Cs a Catalunya, que temia que quedin “integrats” a una llista del PP. “Què significa la integració, em portaran a mi o a un altre company lligat i emmordassat a les llistes del PP?”, ha preguntat aquest divendres Carlos Carrizosa en una entrevista a RTVE.
Després de no arribar a una entesa entre Cs i PP, hauran d’escollir candidat propi al Parlament. Carlos Carrizosa i Alejandro Fernández ja s’han postulat per encapçalar les llistes de Cs i del PPC, respectivament. Tot i això, els seus noms encara no han estat avalats. Al marge de la possibilitat que finalment concorrin plegats, cap de les dues figures desperta simpaties a les direccions dels seus partits a Madrid.
