L’independentisme ha perdut la majoria absoluta al Parlament. La suma de Junts+ (35), ERC (20), i CUP (4) és de 59 diputats, lluny dels 74 que van obtenir el 2021 i per sota dels 68 que fixa la majoria absoluta. Tampoc s’hi arriba encara que s’afegeixin els 2 escons d’Aliança Catalana, partit d’extrema dreta amb qui ja han deixat clar que no pensen pactar. En canvi, sí que suma majoria absoluta un tripartit de PSC (42), ERC (20) i Comuns Sumar (6). Els tres partits arriben just als 68. La fórmula que obté una majoria absoluta més àmplia és la del PSC i Junts+, que sumen 77 escons. Però durant la campanya s’han vetat mútuament. Així doncs, el 12-M augura un escenari complicat de pactes en què ERC pot tenir la clau de la governabilitat.
El percentatge de vot dels partits independentistes se situa al 43%, sumant el percentatge obtingut per Junts, ERC, CUP i Aliança Catalana. Fa tres anys va ser del 51,16% quan es va superar per primera vegada el llindar del 50%.
En campanya, el candidat de Junts+, Carles Puigdemont, no ha descartat ser investit president en segona volta encara que l’independentisme no sumés majoria absoluta. Però la seva llista ha quedat en segona posició, 7 diputats per sota la dels socialistes. Tot i així, després de conèixer els resultats ha instat ERC a “refer ponts” i aspira a intentar un Govern “d’obediència netament catalana”.
El PSC encapçalat per Salvador Illa va guanyar les últimes eleccions del Parlament empatant a escons amb ERC, una victòria que no li va servir per governar. Ara caldrà veure si la clara victòria del 12-M li serveix aquesta vegada per ser investit i formar govern. A diferència de fa tres anys, ja ha anunciat que es presentarà a la investidura.
El candidat d’ERC, Pere Aragonès, no ha volgut mullar-se durant la campanya pel que fa als pactes postelectorals. Els republicans han preferit no ensenyar les cartes i els ha condicionat al contingut dels acords que es puguin fer. ERC s’ha marcat com a prioritats per a la següent legislatura posar les bases d’un referèndum, un finançament singular i reforçar els serveis públics i el català. Tot i així, després de conèixer el resultat del 12-M, Aragonès ha anunciat que a partir d’ara el seu partit treballarà “des de l’oposició”.
Durant la campanya, el PPC tampoc ha aclarit si farà Illa president de la Generalitat per barrar el pas a l’independentisme, mentre que els comuns han apostat obertament per un govern progressista amb PSC i ERC. Una fórmula possible, ja que sumen justament 68 diputats.
Elecció del president de la Generalitat
El primer pas per posar en marxa la nova legislatura és constituir el Parlament, que s’ha de fer dins els vint dies següents al dia de la celebració de les eleccions. En aquesta sessió constitutiva els diputats escullen els membres de la Mesa, inclòs el de la presidència del Parlament.
Una vegada es constitueixi el Parlament, el president o presidenta de la cambra catalana tindrà deu dies màxim per proposar un candidat i candidata a la presidència de la Generalitat, després de consultar els representants dels grups parlamentaris.
En el primer debat d’investidura, perquè sigui investit, el candidat o candidata ha d’obtenir el suport de la majoria absoluta de la cambra, és a dir, un mínim de 68 diputats. Si no aconsegueix aquesta majoria absoluta es pot sotmetre, dos dies després, a un segon debat i a una segona votació, en què serà suficient la majoria simple. És a dir, que rebi més vots a favor que en contra.
En cas que en aquesta segona votació el candidat tampoc sigui elegit, la presidència del Parlament pot fer una altra proposta de candidat.
Si, un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d’investidura, cap candidat o candidata no és elegit, el Parlament queda dissolt automàticament i el president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, convocaria eleccions de manera immediata, que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria.
