Oriol Junqueras deixarà de ser president d’ERC aquest dilluns al matí. Però només temporalment. Es veu amb força per presentar-se a la reelecció en el congrés del 30 de novembre. Junqueras es dedicarà ara a buscar “l’aval renovat” de les bases republicanes, no renuncia “a res”, i dona per fet que es presentarà a la reelecció per presidir ERC. De fet, aspira a ser cap de llista a les pròximes eleccions al Parlament, un cop se li apliqui l’amnistia. Tot i que a Calàbria no compten que Junqueras quedi habilitat aquesta tardor, que és quan tindria lloc una repetició electoral. La secretària general d’ERC, Marta Rovira -que deixarà el càrrec al novembre-, agafa les regnes del partit per pilotar les negociacions de la investidura.
Junqueras va decidir que deixaria la presidència d’ERC temporalment, a l’executiva extraordinària que el partit va celebrar el 15 de maig. Dos dies després que el cap de llista a les eleccions catalanes, Pere Aragonès, anunciés que deixaria la primera línia política i que no agafaria l’acta de diputat al Parlament, Junqueras va acceptar apartar-se del càrrec després de les eleccions europees d’ahir, 9 de juny. El líder de la formació es va oferir, en un escrit el dia abans (14 de maig) a continuar liderant ERC “des del lloc que determini la militància”.
Junqueras obrirà ara un “procés de reflexió i escolta activa” abans de decidir el seu futur. “Em veig amb forces de fer de president d’ERC”, va insistir en la roda de premsa del dia 16, l’endemà de l’executiva. El líder del partit es vol sotmetre a l’aval de la militància per saber “què volen” les bases, i és per això que fa setmanes que manté diverses trobades arreu del territori. La dimissió és, doncs, només temporal, perquè està “disposat” a ajudar el partit “tant com sigui possible”. Si creu que té un “aval explícit i renovat” de les bases, Junqueras es presentarà a la reelecció al Congrés Nacional del 30 de novembre.
La legitimitat del “líder”
De fet, Junqueras no només creu que pot continuar presidint -i liderant- el partit. També es veu amb força per ser cap de llista d’ERC a les pròximes eleccions on es pugui presentar, un cop se li hagi pogut aplicar l’amnistia i, per tant, torni a estar habilitat. Així ho expliquen a l’ACN fonts del seu entorn, que recorden que Junqueras només es va poder presentar com a cap de llista amb “plenes facultats” a les eleccions del 2012.
A la següent convocatòria (2015) ERC es va presentar dins la coalició de JxSí, amb Raül Romeva com a número u. El 2017 Junqueras sí que va ser cap de llista, però estava empresonat. I a la cita del 2021 el candidat ja va ser Aragonès, com aquest 2024, amb Junqueras encara inhabilitat.
Junqueras, president d’ERC des del 2011, creu que encara se li deu l’oportunitat de poder ser candidat d’ERC amb “plenes facultats”. Constata que la resta de partits han pogut presentar els seus líders a les eleccions del març (el PSC amb Salvador Illa al costat de Pedro Sánchez; Junts amb Carles Puigdemont; Comuns-Sumar amb Jéssica Albiach; o el PPC amb Alejandro Fernández). Però que ERC no hi ha pogut presentar el seu “líder”.
Pols intern
Per això es veu amb tota la legitimitat de reivindicar ara la seva figura. Junqueras, a més, entén que tant Aragonès com Rovira vulguin apartar-se, i que d’alguna manera són coherents. D’una banda, pels mals resultats d’Aragonès el 12-M i, de l’altra, perquè Junqueras sí que veu Rovira corresponsable del desgast dels últims anys, perquè ha donat sempre suport al president de la Generalitat, ara en funcions.
En canvi, en aquest context, Junqueras no se sent pas responsable ni dels èxits ni tampoc dels fracassos del mandat d’Aragonès. De fet, el president del partit considera que no ha format part de cap de les decisions que s’han pres a Palau, inclosa la d’avançar les eleccions catalanes. Però tampoc d’altres decisions internes del partit, com ara els noms de l’executiva actual o de les llistes electorals.
Aquesta visió xoca amb el que explica el sector més proper a Rovira i Aragonès. Aquest entorn desaprova que Junqueras imposés i vetés alguns noms a les llistes del 12-M, inclòs el d’algun conseller que Aragonès volia incloure en la seva candidatura. Que, fins i tot, Junqueras hagi estat “criticant i desautoritzant” el cap de llista i president de la Generalitat en diverses trobades els últims mesos, també durant la campanya de les catalanes. O que Junqueras acusés reiteradament dirigents -i treballadors- del partit d’intentar-lo invisibilitzar als mitjans.
Transició
El pols intern d’ERC encetarà un nou capítol les pròximes hores, quan Junqueras oficialitzi que deixa temporalment la presidència del partit. Farà efectiva la seva dimissió durant la reunió de la permanent del partit. Després es reunirà -com cada dilluns- l’executiva, on Junqueras ja no assistirà. Sí que tornarà a Calàbria l’endemà, per acomiadar-se dels treballadors i treballadores del partit. En principi, Aragonès també assistirà a la permanent d’avui -tal com fa habitualment. És l’òrgan de la cúpula d’ERC, on el sector ‘rovirista’ entén que hi té majoria.
Rovira agafarà ara les regnes del partit, en unes setmanes clau en plenes negociacions per la investidura de la pròxima presidència de la Generalitat. La secretària general, que dimitirà del càrrec al congrés del 30 de novembre, ja controla l’aparell intern d’ERC des de fa temps. Defensa que el partit necessita canviar de lideratges i donar per acabat el cicle de l’actual direcció. Rovira dirigirà Esquerra en aquesta transició, i intentarà convèncer les bases que el partit necessita noves cares al capdavant.
Però mentrestant, Junqueras acabarà de copsar entre la militància si creu que té o no el seu suport per optar al doblet: mantenir la presidència d’Esquerra i ser cap de llista a les segÜents eleccions, un cop l’amnistia li ho permeti.
Junqueristes i roviristes
No se sap encara qui liderarà la nova etapa d’ERC. Només que Rovira no hi vol tenir cap càrrec. Però els dos equips del taulell d’escacs estan força situats. Les peces blanques mouen primer: Junqueras fa avui el primer pas amb la seva dimissió. Al seu equip hi ha un nucli reduït pel que fa a quantitat, però amb cert pes a l’estructura d’ERC, com Pau Morales (secretari d’organització) o Juli Fernàndez (secretari general adjunt).
També compta amb el portaveu a Madrid, Gabriel Rufián, o el diputat Joan Capdevila; el negociador Oriol López; el conseller Joan Ignasi Elena; el president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó; càrrecs locals com Eva Baró (Barcelona) o Carles Comes Marco (Lleida).
De la banda de les peces negres, continuant amb el símil, Rovira compta amb noms de confiança com el mateix Aragonès -tot i que vol deixar la “primera línia política”-, o càrrecs del Govern com Laura Vilagrà, Ester Capella, Roger Torrent, Tània Verge o Sergi Sabrià. S’hi poden sumar figures més de l’entorn d’Aragonès, com Carles Campuzano, Núria Cuenca, Natàlia Garriga o Natàlia Mas.
A banda de Palau, el ‘rovirisme’ també compta amb figures clau a l’estructura del partit com l’adjunta a la secretaria general i portaveu, Marta Vilalta; o la també portaveu Raquel Sans. Al Parlament destaca la figura de Josep Maria Jové, president del grup l’última legislatura. De peons hi ha noms destacats com Laura Vilaret o la portaveu a Madrid, Teresa Jordà. Així com l’exconsellera i presa indultada Dolors Bassa, o l’expresidenta del Parlament i exlíder de l’ANC, Carme Forcadell.
Consell Nacional
Junqueras dimitirà avui, i dissabte assistirà al Consell Nacional d’ERC ja com a militant de base i expresident del partit. No es preveu que Junqueras hi parli, ja que una intervenció seva es podria entendre com un comiat definitiu. En canvi, el seu entorn insisteix que, en tot cas, l’adéu és només temporal i provisional. El Consell Nacional de dissabte servirà per fixar les bases de la consulta a la militància sobre una eventual investidura. Les bases hi aprovaran el reglament de la pregunta, que no serà concreta sobre cap candidat a presidir la Generalitat, ja que no s’espera que hi hagi encara cap acord dels partits ni proposta en ferm.
Des d’ERC, de moment, no tanquen la porta a cap escenari, tampoc el d’una repetició electoral. Des de Calàbria insisteixen que l’escenari de tornar a les urnes a la tardor “no fa por”, i que el partit està “preparat”. De fet, ja hi ha dirigents que fa setmanes treballen internament amb aquesta hipòtesi per si s’acaba confirmant. Sigui com sigui, ERC ja ha verbalitzat les condicions al PSC per estudiar un eventual suport al seu candidat, Salvador Illa: negociar un finançament singular, i desbrossar el camí cap a un referèndum acordat amb l’Estat.
