Els candidats de les cinc formacions amb representació parlamentària per Lleida al 12-M coincideixen en la necessitat de reduir la burocràcia del sector agrícola i ramader. És una de les principals demandes de les protestes que hi ha hagut en els darrers mesos però les formacions no coincideixen a l’hora de definir un model agrari pel país. N’hi ha que estan en contra de l’agroindústria i aposten per un model de petita i mitjana explotació, mentre que altres opten més per treballar a partir de les especificitats de cada territori. Els partits sí que admeten tots que cal escoltar més el sector agrícola però no hi ha un acord sobre com aplicar les polítiques verdes. En relació als regadius, defensen modernitzar-los per estalviar aigua.
Per la candidata de Junts, Jeannine Abella, el ple monogràfic que es va celebrar al Parlament és un “bon punt de partida” per mirar de revertir la situació del sector i fer que recuperi el “prestigi” perdut. Per això, aposta perquè els consensos als quals van arribar els grups polítics i Revolta Pagesa no quedin en “paper mullat”, hi hagi qui hi hagi al Govern a partir del 12-M. Abella demana doncs que el primer que s’abordin siguin les mesures que van ser “capaços” d’aprovar al Parlament. Segons la candidata de Junts, aquestes passen per treballar per un model propi agrari i agroalimentari català que contempli les especificitats de cada territori, ja que no és el mateix un pagès de Girona que un pagès de la plana de Lleida o un ramader del Pirineu.
Abella també considera que cal re formular l’administració per encarar el problema de la burocràcia i la pagesia d’una altra manera. Des de Junts es valora positivament l’aprovació de 24 de les 25 propostes presentades en el marc del ple monogràfic però lamenten que una va quedar al tinter, precisament la que preveu l’impuls d’una llei de desburocratizació del sector primari. Abella assegura que ERC i el PSC no hi van donar suport i defensa que la llei és necessària perquè aquesta qüestió no depengui del Govern, hi hagi qui hagi al capdavant. Segons la candidata, la llei ha d’incloure aspectes com la finestreta única i oficines del Departament “proactives” amb funcionaris que “surtin dels despatxos i vagin a finca per ajudar”.
La candidata d’ERC, Marta Vilalta, assegura que comparteixen i entenen perfectament les reivindicacions del sector i defensa que en aquestes darreres setmanes s’ha avançat molt a través de la Taula Agrària i reunions que han servit per “dignificar la pagesia”, fomentar el relleu generacional i la incorporació de dones. Tot plegat, amb l’objectiu que el sector continuï sent el “buc insígnia” de les terres de Ponent com a “capital de l’agroalimentació”.
Per Vilalta, la burocràcia és una “demanda molt real” i una “necessitat imperiosa” per poder agilitzar els tràmits. En aquest sentit, considera que ja hi ha un “acord global” que parteix de ple monogràfic i afirma que ja està en camí el portal únic per millorar la gestió. També diu que s’està treballant en el reforç de les oficines comarcals perquè puguin “atendre i fer un acompanyament” i tot sigui més fàcil.
Òscar Ordeig, candidat de PSC, destaca que els socialistes es comprometen a “escoltar més, gestionar millor i fer passos en la millora de la simplificació administrativa” i poden governar després del 12-M. Per Ordeig és necessari que hi hagi menys paper i es posin més facilitats als agricultors, passant per una reforma del funcionament de les oficines d’agricultura. El PSC ha defensat la recuperació del servei d’extensió agrària que significa fer un acompanyament a l’agricultor i en aquesta línia, Ordeig remarca que els serveis públics han de servir per acompanyar a l’empresari, l’agricultor o el ramader i no ser un problema.
Un element simbòlic que Ordeig considera important és la recuperació de la denominació de Departament d’Agricultura i considera que quan ERC i Junts van decidir canviar-lo pel d’Acció Climàtica, incorporant-hi les energies renovables, l’agricultura va quedar descuidada. Ordeig assegura que adaptaran l’agricultura al segle XXI escoltant als protagonistes que són les organitzacions agràries i els pagesos.
El candidat de la CUP, Bernat Lavaquiol, també es mostra favorable a mantenir els acords compromesos amb Revolta Pagesa arran de les mobilitzacions dels darrers mesos. Això no obstant, alerta que les comarques de Ponent s’estan tornant en “territori de sacrifici a la mercè de la gran indústria” i fons d’inversió que “acaparen terres” i també impulsen “macroprojectes solars”. Segons Lavaquiol, aquest fenomen motiva el despoblament i que la petita pagesia quedi substituïda pel “monstre de l’agroindústria.
El candidat anticapitalista diu que estan contents i satisfets amb les manifestacions que hi ha hagut del sector primari, sobretot en aquells punts on s’incidia en la necessitat de reforçar i donar viabilitat a una petita pagesia que consideren que ha de ser la “clau” per garantir la sobirania alimentària del país i poder disposar d’aliments de qualitat.
Rafael Villafranca, de VOX, considera que els pagesos tenen greus problemes per “l’abandó de l’administració”, tant per part de la Generalitat com per part de Brussel·les. VOX focalitza un dels principals greuges en l’aprovació del Pacte Verd Europeu i defensa que el seu partit va ser l’únic que hi va votar en contra. Visualitzen aquest pacte com un “atac directe” a la sobirania alimentària i a la capacitat que té el pagès de poder dir i decidir com treballar el camp.
Villafranca acusa a la Generalitat d’exigir cada vegada la utilització de més mitjans electrònics al pagès com per exemple les “firmes judicials”. Segons el candidat de VOX, els pagesos són “homes de camp” aliens a tot això i aquestes exigències els obliguen a contractar gestories per fer la “paperassa” i no haver de deixar la feina al camp.
La modernització del regadiu, element clau
La modernització del regadiu per estalviar aigua, en especial al canal d’Urgell, és un aspecte que han defensat tots els candidats si bé utilitzen formules diferents a l’hora de plantejar-ho. Jeannine Abella, de Junts, aposta per la creació d’un pla de regadius nacional, no només amb el canal d’Urgell sinó també amb el Segarra-Garrigues, que permeti tirar endavant la modernització d’aquests sistemes, i d’altres com el de la conca de Tremp, que rega 4.000 hectàrees.
Marta Vilalta assegura que la Generalitat està preparada per tirar endavant el procés de modernització assumint el 70% del seu cost però recorda que cal l’acord i el consens amb els regants. També destaca que l’Estat ha de fer “els deures” per poder desplegar tota la modernització, però en qualsevol cas, assenyala que estan preparats per fer inversions per a les primeres 10.000 hectàrees.
Ordeig lamenta que Catalunya està a la “cua de l’Estat” en modernització de regadius i afirma que la gran aposta de la propera legislatura es dirà modernització de regadius si els socialistes aconsegueixen la presidències. Però no només vol un salt endavant en matèria d’aigua sinó que el candidat de PSC també parla de la millora en infraestructures bàsiques i tecnològiques que han de ser presents a les explotacions perquè “qui no es modernitzi no podrà sobreviure en un món cada cop més competitiu”.
El cupaire Bernat Lavaquiol matisa que la modernització és necessària però que no es pot fer endeutant a la petita i mitjana pagesia fent que assumeixin unes despeses que no poden fer front. Remarca que s’ha de fer des de l’administració, amb fons públics per poder mantenir tot el sistema agrari. La CUP alerta que el canvi climàtic ha posat de manifest que la pagesia “patirà” amb sequeres i per això considera urgent un canvi en el model del sistema de reg per fer-lo més eficient. Així mateix, també critica que empreses estatals com Agroseguro s’estiguin “fent d’or” a costa dels fenòmens meteorològics adversos i proposen la creació d’una assegurança pública catalana.
Finalment, Rafael Villafranca diu que la sequera ha posat de relleu l’absència absoluta d’un programa de previsió en cas de situacions com aquesta. Els pantans no s’han omplert prou, segons el candidat de VOX i per això aposta per un Pla Hidrològic que prevegi els transvasaments d’aigua entre conques per evita crisis com l’actual.
