Les bases van salvar el partit
La direcció republicana volia demanar un vot nul al referèndum sobre l’estatut, una manera suau de no fer emprenyar a la resta de socis del govern. Recordem que l’estatut retallat fruït d’un acord a La Moncloa entre el govern de Zapatero i la CiU de Mas i Duran i Lleida.
Les assemblees territorials convocades van rebel·lar-se majoritàriament per un contundent No
La direcció convençuda que les diferents assemblees de militants convocades validarien el vot nul va veure amb sorpresa que la militància republicana alçava la veu per oposar-se a un vot nul que semblava molt insuficient a la retallada que havia sofert l’estatut a Madrid.
Les cròniques del moment són brutals
“El vot negatiu en el referèndum sobre l’Estatut és l’opció que té més partidaris entre la militància d’ERC, segons que ha quedat reflectit en la majoria de les dotze assemblees territorials celebrades aquest dimarts a la nit de manera simultània a tot Catalunya. En concret, les assemblees de Barcelona-Barcelonès Nord, Alt Pirineu, Baix Llobregat, Maresme, Camp de Tarragona, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Penedès, Lleida i Terres de l’Ebre. A les dues altres assemblees, la de Girona i la de la Catalunya central, els partidaris del “no” i els del vot nul han estat més equilibrats.”
Davant la valenta reacció de les bases, la direcció republicana encapçalada per Carod-Rovira i Puigcercós va reaccionar i decidir canviar la demanda de vot nul per un contundent vot negatiu a l’estatut.
Una història que pot marcar com un precedent la consulta a les bases aprovada per l’executiva actual d’ERC sobre si voten favorablement a la presidència d’Illa i el PSC (155) o voten No i encaminen la solució a repetir unes eleccions el proper mes d’octubre. Amb aquella revolta les bases van salvar l’històric partit republicà.
El dia que les bases d’ERC van forçar a la direcció a dir no a l’Estatut retallat pel govern Zapatero
Carod Rovira i Joan Puigcercós lideraven el partit republicà que governava Catalunya amb un tripartit amb el PSC I els actual comuns sota presidència de Maragall
|
- Publicitat -
Publicitat