[Efemèride] La mobilització ciutadana del 20-S marca un punt d’inflexió i l’inici de la repressió espanyola

El 20 de setembre del 2017 quedarà marcat al calendari de l’independentisme com el dia en què va començar la repressió espanyola contra els moviments dissidents i sobiranistes, però també com el dia en què la mobilització civil va deixar clar que els catalans i catalanes reivindicaven el seu dret a exercir l’autodeterminació i votar la independència de Catalunya.

Faltaven només 10 dies pel referèndum del Primer d’Octubre, i el neguit se sentia tant als carrers com als passadissos de la Moncloa. Abans del matí d’aquell dimecres 20 de setembre, la Guàrdia Civil ja havia entrat a redaccions de diaris i impremtes, havia requisat 1,5 milions de cartells sobre l’1 d’octubre, interceptat 45.000 notificacions a membres de meses electorals, rebentat webs oficials sobre el referèndum, enviat mil notificacions a càrrecs electes i alts càrrecs de la Generalitat i havia ordenat investigar i citar 700 alcaldes, entre d’altres. Aquell dimecres, les forces repressores de l’Estat espanyol van anar un pas més enllà de les advertències judicials, engegant l’Operació Anubis, amb la qual volien impedir la celebració del referèndum.

L’Operació Anubis, enfonsada per un poble disposat a lluitar pels seus drets

Ben d’hora al matí, agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil van entrar a escorcollar una quarantena d’edificis de la Generalitat. No només va dedicar-se a escorcollar les seus de la Generalitat, a requisar equipament informàtic i confiscar 10 milions de paperetes de l’1-O, sinó que també va procedir a detenir 15 persones acusades de malversació, prevaricació i desobediència, que serien les primeres detencions del Procés independentista.

Mentre el braç repressor de l’Estat espanyol escorcollava les dependències de la Generalitat, els ciutadans i ciutadanes anaven concentrant-se a les entrades dels edificis escorcollats. La magnitud de l’operació policial, en sintonia amb el sentiment de la societat de defensar els seus drets i llibertats contra la repressió, va fer que les entitats independentistes d’Òmnium Cultural i Assemblea Nacional Catalana cridessin a una mobilització pacifica, essent les concentracions més sonades les de la seu del Departament d’Economia, a la Rambla de Catalunya, on la xifra de manifestants va créixer tant que es va acabar tallant la Gran Via; i la concentració davant la seu del Departament d’Exteriors, a Via Laietana, que va allargar-se fins ben entrada la matinada, quan els Mossos d’Esquadra i la policia espanyola van abandonar l’edifici. La policia espanyola també va intentar entrar a la seu de la formació anticapitalista de la CUP, al carrer Casp, però la força de la gent, que va defensar l’edifici durant 8 hores, va impedir-ho.

Les concentracions, tanmateix, van estendre’s arreu del país, i milers de persones clamaven per la independència i contra la repressió espanyol a les principals ciutats catalanes, com ara Vic, Sabadell, Tarragona, Girona, Manresa o Tortosa.

Els aleshores presidents de l’ANC i d’Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, des de la seu d’Economia, van exercir de mediadors amb la policia, intentant un passadís per permetre la sortida dels agents, sense èxit. Això va portar tots dos dirigents a enfilar-se damunt un vehicle de la Guàrdia Civil per a desconvocar la mobilització, un gest que posteriorment els costaria una condemna d’una dècada entre reixes per rebel·lió.

La Catalunya del 2017 VS La Catalunya actual

Sis anys després, les detencions i la repressió contra l’independentisme encara no han cessat, malgrat haver-se avançat en la desjudicialització del conflicte. Cuixart i Sànchez, així com la resta de presos polítics del Procés, han estat indultats i poden fer vida fora de la presó. No obstant això, la repressió està lluny d’acabar-se; Òmnium Cultural xifra les víctimes de la repressió al llarg dels últims sis anys en més de 1.400 persones, que no han estat ni indultades ni, molt menys, amnistiades.

Sis anys després, els partits independentistes negocien poder parlar en català al Congrés dels Diputats i una llei d’amnistia, entre altres, a canvi del seu suport a una hipotètica investidura del candidat socialista Pedro Sánchez. Aquest, per la seva banda, es vanta d’haver desactivat el conflicte polític català, repetint una vegada i una altra que la Catalunya d’avui en dia no és la mateixa Catalunya que el 2017.

Fonts: Viquipèdia i hemeroteca Directe.cat