La primera xiulada històrica del Futbol Club Barcelona a l’himne d’Espanya va tenir lloc el 1925, en plena dictadura de Primo de Rivera. El FC Barcelona havia organitzat un partit amistós contra el Club Esportiu Júpiter en homenatge a l’Orfeó Català que es va jugar al Camp de les Corts.
La xiulada es va produir en un hostil context en el qual la dictadura de Primo de Rivera venia de suprimir definitivament la Mancomunitat de Catalunya i el català havia sigut vetat en actes oficials.
El 14 de juny de 1925 es va disputar el partit amistós al Camp de les Corts, que des de 1922 era l’estadi del FC Barcelona. El Barça acabava de guanyar la copa del Rei i el Campionat de Catalunya, i el CE Júpiter s’havia proclamat guanyador del Campionat d’Espanya de Segona Categoria (equivalent a la lliga de 2a divisió actual). Per amenitzar la festa es va invitar a l’orquestra d’un destacament de la marina anglesa, que havia atracat al port de Barcelona feia dies. Abans de començar el partit la banda va interpretar l’himne d’Espanya, la Marxa Reial, i la gran majoria dels 12.000 espectadors de l’estadi van respondre amb una xiulada monumental. En canvi, quan seguidament l’orquestra va tocar l’himne britànic, God Save the Queen, el públic sí que va aplaudir calorosament.
Indignats pels fets, Emilio Barrera, Capità general de Catalunya, i Joaquim Milans del Bosch, es van reunir immediatament per iniciar represàlies contra els responsables. El resultat fou la prohibició de les activitats de l’Orfeó Català durant diversos mesos i la clausura del Camp de les Corts. Les sancions contra el club no es van aixecar fins a 6 mesos després i Joan Gamper, fundador i president del Futbol Club Barcelona, fou obligat a dimitir del seu càrrec i a abandonar el país, havent-se d’exiliar temporalment a Suïssa. La seva salut va empitjorar notablement a partir d’aleshores i, malgrat que va poder retornar uns mesos més tard, les autoritats li van prohibir tota mena de vincle amb el club.
Font: Viquipèdia
