Fa setmanes, o mesos millor dit, que des de La República.cat demanem que els líders, tant polítics com de la societat civil, recuperin les trobades de manera continuada i persistent. En els pitjors moments de tota relació, fins i tot en plena violència d’una guerra, cal parlar, cal “enraonar” i cal fer-ho sense retrets, perquè de retrets segurament n’hi ha per a tothom.
Cal que es raoni deixant de banda tot retret. Les xiulades d’ahir a l’acte de commemoració de l’1-O són fruit de mesos d’atiar i permetre una guerra civil independentista. Les xiulades van evitar que la gent sentís tant les interessants reflexions de la presidenta Forcadell, que es va autointerrompre per afegir “Esteu enfadats i desil·lusionats, jo també”, com les del president d’Òmnium, Xavier Antich, quan va dir que “Ningú no es pot apropiar de l’1-O”.
Per tant, ahir va quedar demostrat que, si se segueix sense enraonar, al final tothom serà xiulat. Va quedar palès que quan els lideratges desapareixen, la ciutadania explota i expressa, com va dir la mateixa Carme Forcadell, l’emprenyament per la manca d’explicacions dels líders independentistes de tot el que va passar.
Sense enraonar no avançarem, continuarem atiant la guerra civil independentista, i això també afecta la crisi de govern que estem veient, una absurda lluita per l’hegemonia a l’autonomia, per les engrunes en lloc del pa sencer, entre els partits independentistes, que ens està abocant a una derrota política sense precedents. Només el retorn a les trobades entre els partits polítics i les entitats civils ho pot arreglar i, com que ara tot està molt desballestat, caldria posar un mediador internacional, que tothom respecti, perquè moderi, aixequi acta de les reunions i al final n’expliqui què ha passat i si es pot redreçar el rumb o no. La ciutadania, la d’ahir a l’Arc de Triomf, la de l’11 de setembre al Paral·lel i la que s’està a casa esperant, ha de saber tot el que ha passat de manera clara i no partidista, tant si va bé com si no. Vosaltres que podeu, enraoneu, enraoneu, enraoneu o sereu xiulats i haureu de marxar cap a casa.
