Ho vam escriure abans que Albano Dante Fachin ho digués aquest cap de setmana al FAQS: és evident que la situació de repressió de l’Estat contra els independentistes converteix les eleccions espanyoles del 10N en uns altres comicis excepcionals… I, un front unitari garantiria un amplia victòria a Catalunya.
Una candidatura unitària en el context actual superaria àmpliament la de ‘Junts pel Sí’, desestabilitzaria els partits del 155 i podria -fins i tot- sobrepassar els 25 diputats que va guanyar el PSC amb Carme Chacón al capdavant. Un front unitari garantiria el 75% dels senadors en joc i seria una resposta il·luminadora a la sentència.
Però, què més hauria de garantir? Anar a Madrid a exigir la llibertat dels presos polítics i els exiliats en forma d’absolució, amnistia o obertura de presons i deixar clar que només negociarem amb el govern espanyol si es garanteix un referèndum d’autodeterminació. Els diputats i senadors d’aquest front unitari utilitzarien el Congrés i el Senat només per a aconseguir els objectius pactats, sense negociar res en clau ‘cafè per a tots’. Així superaríem el marc autonòmic, actuant de lobbys per a atiar el conflicte polític català a Madrid, davant les ambaixades i els corresponsals estrangers. Davant el món.
I, si algun partit independentista és contrari a alguna d’aquestes propostes, cal preguntar-se… Quin serà el motiu de negar aquest front unitari? Voler guanyar l’hegemonia a l’autonomia? La gent es mereix una resposta afirmativa, un front unitari per aconseguir derrotar un estat repressor com l’espanyol que és capaç de silenciar les implicacions d’un confident del CNI als atemptats de Barcelona i Cambrils però que pot desplaçar 500 agents de la Guàrdia Civil (vinguts de Madrid amb el vistiplau de la caverna mediàtica espanyola i catalana) per a detenir membres dels CDR.
Qui no vulgui aquest front unitari que ho expliqui clarament i, sobretot, que ho faci durant la propera campanya electoral. La ciutadania pateix cada dia que passem dins aquest estat repressor.
