Dilluns comença al judici al Major Trapero i a la cúpula dels Mossos d’Esquadra, un altre judici de la ignomínia forçat per l’estat repressor espanyol a la colònia que va gosar revoltar-se. Arriba el judici però amb moltes preguntes pendents de ser contestades. Clarament és un judici-revenja de l’estat (i aquí hi incloc tots els nivells de l’estat, especialment l’estat profund) a un professional de la policia que, arran dels atemptats de Barcelona i Cambrils, va deixar el poderós estat espanyol en ridícul davant d’Europa i el món.
Malgrat que la gestió dels atemptats de l’agost a Catalunya va tenir algunes llacunes – la relació de l’Imam de Ripoll amb el CNI, la mort de l’assassí de les Rambles en unes vinyes en lloc d’agafar-lo viu – el resultat va ser òptim i les entranyes de l’estat no li ho han perdonat mai a l’artífex de l’èxit policial, Després s’hi va afegir la gestió implacable de l’1-O, des del punt de vista d’una policia democràtica, com la que va dur a terme el major Trapero, que va tornar a desbordar un Estat espanyol on la democràcia, a cada dia que passa, es revela com n’és de precària.
Estem davant d’un judici de venjança, incompatible amb la taula de negociació PSOE-ERC que ha propiciat la investidura de Pedro Sánchez. El president espanyol haurà de fer-la servir per prendre decisions clares i fermes o, altrament, abocarà la negociació al fracàs: una condemna a Trapero i a la cúpula d’interior serà un nou entrebanc a la resolució del conflicte polític.
Massa preguntes sense resposta hi ha encara a les portes d’aquest nou judici de repressió contra Catalunya. Què en sap el major Trapero de la relació entre l’Imam de Ripoll i el CNI? Per què l’Estat es nega a investigar el paper de l’Imam de Ripoll com a confident del CNI? Per què no es va investigar d’ofici la mort sobtada del comissari David Piqué o de David Martínez Madero, director de l’Oficina Antifrau? Quines altres coses encara no s’han explicat al voltant d’aquells atemptats? La manca de respostes són silencis que mostren la debilitat que suposa no disposar d’estat propi. Acabem rebent per totes bandes.
