A veure si els líders independentistes entenen que Espanya ens ha declarat la guerra per a intentar aniquilar l’independentisme. De fet, l’operació del poder real, mediàtic i polític per expulsar Ernest Maragall de l’alcaldia de la capital catalana és només l’inici d’un procés d’Estat, i que l’ambició desmesurada d’Ada Colau (blanquejada des del primer dia pels mitjans de comunicació) els hi ha servit en safata de plata.
Colau ja és alcaldessa de Barcelona, amb els vots de la xenofòbia de Manuel Valls en una operació d’atac a la democràcia sense precedents, que fins i tot ha obligat a suposats defensors de la democràcia com Gerardo Pisarello o Jaume Asens a dir veritables mentides per avalar l’elecció de Colau, i ho han fet des de la seva comoditat de càrrecs ben remunerats a Madrid.
Colau és alcaldessa, però el PSC és el gran guanyador de l’operació: controlarà l’Ajuntament, l’AMB i la Diputació en un retorn al poder local amb una missió d’estat d’acabar amb els independentistes. La situació obligarà a les pròximes setmanes a una profunda reflexió en el món independentista, ens han guanyat i ens toca reaccionar, sense buscar culpables, però caldrà concretar i acordar un full de ruta independentista guanyador entre tots els partits independentistes i les entitats socials.
Colau és alcaldessa, amb els vots de la vergonya acceptats per l’alcaldessa amb tota la seva alegria per conservar una cadira, però ha estat possible també pels errors dels independentistes, que si no ens espavilem els pagarem cars. Amb l’elecció de Colau hem pogut comprovar que no podem guanyar la República si no tenim els estaments del poder en mans independentistes. Ho hem pogut comprovar de com els grans mitjans de comunicació de Catalunya han blanquejat la jugada d’estat. Hem comprovat que un “influencer” com Jordi Évole (Planeta, Godó i cia) ha liderat aquesta operació, que ha derrotat l’independentisme, però l’independentisme segueix viu i seguirà viu, sobretot si els seus líders s’asseuen per concretar una unitat d’acció. I si no, sempre podem seguir fent president d’Espanya -la repressora Espanya- a Pedro Sánchez.