Dilluns l’independentisme té una nova prova de foc abans de caure a la decadència. Si la resposta a la repressió de la JEC i el Tribunal Suprem no és unitària, es demostrarà que aquesta falta d’unitat estratègica ens aboca a la derrota i, el més greu de tot, donarà la raó a un dels pitjors presidents espanyols, que ja ho va advertir: l’independentisme català es dividirà.
La decisió de deixar sense acta al president Torra, com demanen els tribunals repressors espanyols, l’han de prendre tots els diputats de la cambra catalana. No defensar fins al final que la decisió només és seva, o buscar qualsevol subterfugi que ho emmascari serà vist com una nova derrota independentista motivada per la manca d’unitat estratègica. La bona gent independentista que se la va jugar l’octubre de 2017 no es mereix aquest espectacle de desunió i molt menys la guerra oberta a les xarxes entre uns i altres, mentre Espanya ens comença a tornar a enganyar amb promeses sense contingut.
Trapero no ha jugat net. Malgrat que el blanquegin els mitjans de comunicació, fins i tot alguns d’independentistes, per defensar-se ell ha dit veritables bestieses sobre aquells dies. No calia mentir per defensar-se d’un judici injust. Voldria equivocar-me però crec que, malgrat que es mereix ell i la resta d’imputats l’absolució, Espanya sempre acaba reprimint sense importar-li que supliquis perdó.
Que els mitjans de la caverna catalana ensabonessin Trapero era d’esperar, però que ho faci el diari ARA és la prova fefaent que aquest rotatiu no estava per la labor independentista: ja es va negar a posar la publicitat institucional de l’1-O i ara ha blanquejat la figura del major deixant sense defensa els milers de Mossos que van defensar l’1-O i el dret dels seus ciutadans a l’autodeterminació.
Abatre la Cambra de Comerç independentista
Foment del Treball i la Pimec han declarat la guerra a un dels grans èxits dels independentistes: trencar les dinàmiques anticatalanes de les Cambres de Comerç amb l’arribada de Joan Canadell i el seu equip a un organisme que vivia d’esquena a Catalunya i que, amb el seu silenci, anava contra el progrés del país.
Davant l’actitud passiva, fins ara, del govern independentista, les dues grans patronals catalanes volen fer boicot a les cambres i fins i tot han convençut els sindicats d’obediència espanyola, com CCOO i UGT de Catalunya per atacar el paper clau en defensa de l’economia catalana que ha impulsat Canadell i el seu equip.
Estarem amatents a la situació, no es pot deixar caure els pocs èxits de l’independentisme i molt menys si tenim realment un govern independentista. Ja que tenim acordada una taula de negociació, que els polítics vagin per feina i es comprovi ràpidament si l’Estat Espanyol ( l’estat profund inclòs) està per la labor o ens vol liquidar via un nou engany. Prou d’excuses i d’eternitzar la taula de negociació, o autodeterminació pactada o ruptura ja.
