En el llibre “Tornem a vèncer” d’Oriol Junqueras i Marta Rovira es parla de les mancances que pateix l’independentisme i una de les importants n’és la premsa i els mitjans de comunicació catalans. En concret esmenten els Grup Godó i Zeta, ara Premsa Ibèrica.
Però el problema és molt més greu, ja que els discursos d’aquestes dues grans empreses es trasllada, via els seus periodistes subtilment posats com a opinadors, als mitjans públics de comunicació de Catalunya. Així, els periodistes a sou dels esmentats grups van colonitzant els mitjans de la Generalitat.
Si a sobre hi afegim que els mitjans públics catalans viuen sota la síndrome que “no són prou” plurals, com insistentment va repetint l’unionisme, anem comprovant com, a més, les tertúlies s’omplen de personatges vinculats a l’unionisme més recalcitrant i a l’extrema dreta fins al punt de poder afirmar que, ara mateix, l’independentisme ja és minoritari als mitjans públics catalans, en els programes de tertúlia i debat.
El problema s’agreuja en comprovar que mitjans periodístics sorgits de l’independentisme, com el diari ARA, a cada dia que passa van reculant de manera preocupant: els editorials i informacions que publiquen cada cop més tenen un biaix important en contra del relat independentista. Així cada cop s’entén més la deriva del diari Ara que va començar en negar-se a posar la publicitat de l’1-O, amb el silenci còmplice dels petits accionistes, alguns dels quals persones prou populars, que van callar.
Avui aquest diari, que va rebutjar la publicitat de l’1-O, es permet alliçonar el president Torra i l’independentisme que reivindica l’esperit de l’1-O i el 3-O quan, de fet, tot el diari en va ple d’un relat perdedor. Repeteixo, tot el diari inclosos els columnistes i els petits accionistes que viuen molt bé del negoci independentista i que ara escriuen per justificar-se que el que ara cal és fer bondat i que fent-ho així, Espanya ens ho premiarà.
Fins i tot els programes de TV3 i Catalunya Ràdio han estat colonitzats pels periodistes vinculats al Grup Godó. En destaquen el FAQS i el Matí de Catalunya Radio. Com a exemples, aquest darrer dissabte, al programa estrella i en plena pandèmia i tancament de Madrid, ens porten dos periodistes espanyols, un de “Libertat Digital” (un mitjà que ens insulta dia si i l’altre també) i dos periodistes vinculats al Grup Godó.
És més, com es pot portar l’economista Niño Becerra a plató i que ningú no li pregunti si una Catalunya independent superaria millor la crisi de la Covid que una Catalunya autonòmica? Els cinc, la presentadora i els quatre periodistes, sabien que la resposta seria definitiva: una Catalunya independent en sortiria millor d’aquesta greu crisi que patim. Ara, en canvi, acabarem pagant la festa de les inoperàncies del govern espanyol que no fa sinó provocar més espoli i més misèria per al conjunt dels Països Catalans.
I si parlem del programa líder de la ràdio pública, que hi fan 3 tertulians vinculats al grup editorial i fatxenda de Pedro J Ramírez cada setmana carregant contra l’independentisme combatiu? Fins i tot, donen cobertura a un excàrrec cessat per violència de gènere. El relat independentista es va perdent, els independentistes desacomplexats van desapareixent dels nostres mitjans, públics i privats subvencionats.
Seria interessant saber què en pensen els partits polítics independentistes? Què faran per evitar aquesta decadència en els mitjans de comunicació? Seran capaços d’actuar per recuperar uns mitjans de comunicació combatius i defensors de la causa catalana?
