Disculpeu-nos de la insistència, estimats lectors, però no hi veiem cap altre desllorigador al desgavell programàtic dels partits dits independentistes en el camí cap a fer la independència veritablement efectiva, que repetir-nos en la demanda, o millor dit, l’exigència de dur a terme una trobada de les entitats ciutadanes i els partits, amb un mediador internacional que n’acabi explicant el resultat, tant si hi ha acord com si no n’hi ha.
De moment, pel que sabem, tot ha estat un fracàs, però cal insistir-hi per acabar amb el dramàtic espectacle a les xarxes socials i als mitjans de comunicació on s’hi està lliurant una guerra civil independentista indefensable des de tots els punts de vista.
Entitats de la societat civil, feu servir la credibilitat que teniu i que us donen els vostres associats i convoqueu tothom a seure plegats, tornem a insistir, amb mediadors internacionals. Lògicament, d’entrada han de ser trobades privades, però sempre aixecant acta on es consigni clarament si hi ha algun actor que no hi vol ser o que les entorpeix des de dins. Recordem de nou que aquesta estratègia de reunions per anar configurant la millor ruta i estratègia cap a l’assoliment de la independència de Catalunya forma part del pacte de govern d’ERC i Junts, avalat per la CUP, i no fer-ho és no respectar el pacte signat que està permetent l’actual govern.
No podem seguir en una guerra civil on es jugui a veure qui és més valent quan, a l’hora de la veritat, tothom acaba fent bondat, els uns descaradament i els altres dissimulant.
Prou de fer veure que no passa res. Quasi cinc anys després de la victòria democràtica de l’1-O estem pitjor que mai i tothom va per lliure a pidolar engrunes al gobierno que s’ho mira i riu, un gobierno que no vol fer, ni mai no farà, cap pas endavant vers cap mena d’amnistia i, molt menys, de considerar l’autodeterminació de Catalunya. Deixem-nos de “taula de diàleg” i aprofitem el temps que hi perdem per acordar un full de ruta independentista guanyador.
D’aquí a quatre dies serà efectiva la victòria electoral estatal del PP, que acabarà governant amb el PSOE, per activa o passiva, i els que han decidit seguir en l’autonomisme encara s’hi aferraran més per por a perdre la misèria que representa.
Milions de catalans esperen encara respostes a tot el que ha passat a partir del 27-O. Han estat massa silencis el que en bona part ens han portat a la derrota. Voleu més exemples de com tracta el Regne d’Espanya i les seves lleis al moviment independentista? D’aquí a pocs dies ho veurem de nou: mentre que als presos polítics catalans se’ls va indultar quasi quatre anys després d’haver entrat a la presó, l’expresident de la Junta d’Andalusia serà indultat sense ni tan sols haver-hi entrat. La manca d’unitat independentista a Madrid ens costa molt car.
Ara venen eleccions municipals i és del tot necessari que s’arribi a un gran acord marc, diguem-ho clar, a establir una línia vermella que eviti l’espectacle dantesc de veure pactes amb els partits del 155, adduint la singularitat de cada municipi. La nostra llibertat nacional està per sobre de les problemàtiques de cada localitat. Cal un gran acord, en la línia que demanava el Consell per la República, per evitar atorgar poder a un partit com el PSOE que va ser clau per declarar el 155.
No ens cansarem de repetir-ho. Entitats de la societat civil: convoqueu els partits independentistes amb mediadors internacionals i aconseguiu un pacte de full de ruta independentista o caurem en la degradació que, cada un en el seu moment històric, ja van avançar Lerroux i Aznar. O hi anem units o continuarem sent una colònia espanyola per seguir pagant les festes dels polítics espanyols, com els més de 100.000 MEUR dels Països Catalans que han marxat cap a Espanya des de l’1-O per culpa d’un injust espoli fiscal.
