L’altre dia, en Vicent Partal feia una duríssima editorial sobre els greus incompliments d’Ada Colau en els seus sis anys d’alcaldessa evidenciant que el desgast és més evident que mai, malgrat que els grans mitjans de comunicació del país, i una majoria de digitals, li han perdonat tot durant aquest mandat. La publicitat de l’Ajuntament de Barcelona ha fet miracles.
Ho vam dir al principi del primer mandat d’Ada Colau: nascuda per aturar i entretenir l’independentisme, a la manca d’ideologia hi ha afegit populisme. De populisme en sap molt i ni Lerroux ho hauria fet millor. Les denúncies que vàrem fer pels seus incompliments, des del primer dia, ens han costat cares, però nosaltres estem satisfets de la feina feta malgrat veure’ns exclosos de la publicitat institucional per explicar les misèries del govern Colau-Collboni i exposar que és el nacionalisme espanyol qui governa la capital del país.
D’aquí ve la nostra pregunta inicial Què pensen fer els partits independentistes per assegurar un govern independentista a Barcelona?” Els líders independentistes saben que per aconseguir un govern independentista a la capital cal majoria absoluta independentista. Sense majoria absoluta, Colau o qui la succeeixi tornarà a governar perquè es reeditaran, sense cap mena d’escrúpols, les martingales que calguin com va ser acceptar els vots racistes i xenòfobs de Manuel Valls o fer coalició amb partits d’obediència espanyola sense mirar si són d’esquerra, de dreta o d’extrema dreta. Per a l’actual alcaldessa, seguir seient a la seva cadira és vital i si li calguessin els vots de Vox, no tindria massa problemes en acceptar-los.
Recordem que Ada Colau va acabant enganyant ERC per dues vegades. Primer, exigint, sota promesa de futurs acord, la destitució de l’Alfred Bosch com a cap de llista, malgrat haver guanyat unes primàries. Segon, i ja amb l’Ernest Maragall al davant, a ERC estaven convençuts que tindrien el suport d’Ada Colau i van quedar perplexes i atònits davant la jugada de l’alcaldessa de pactar amb l’extrema dreta de Manuel Valls, previ acord amb el PSC. ERC, dues vegades enganyats pels comuns.
Si l’independentisme no estableix sense fissures un full de ruta cap a la independència, que s’activi un cop peti la taula de negociació amb el govern espanyol, ens quedarem un altre cop fotuts i, si són incapaços de trobar una manera de guanyar a Barcelona les properes municipals, tornarem a perdre una oportunitat per aconseguir la independència. Cal recordar que obtenir l’alcaldia per l’independentisme a Barcelona obre la porta a trencar el poder socialista a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i a la Diputació de Barcelona.
Recordem que el PSC s’ha mantingut fort com a partit a partir del control de tres grans institucions amb poder econòmic molt important: l’Ajuntament de Barcelona, on manen malgrat Colau, l’AMB i la Diputació de Barcelona. O l’independentisme signa un gran acord de full de ruta guanyador o la independència s’ajornarà eternament. Els partits independentistes tenen la paraula i caldrà veure si en tenen ganes o no de fer-ho possible.
