Si el Grup Godó es dediqués a la premsa rosa, tots viuríem millor. El principal grup de comunicació del país sobreviu gràcies a les ajudes públiques de les grans administracions catalanes, que l’han omplert de ‘calerons’ durant dècades, però ells només els ho han tornat amb especulacions, mentides i fake news contra els partidaris d’exercir el dret a l’autodeterminació.
Amb l’aplicació del 155, el grup va intensificar la guerra oberta contra els polítics i líders socials que volen seguir endavant en la implementació de la república i ho han fet de manera despiadada i sense escrúpols: falsejant la veritat, torpedinant les relacions de govern entre JxCat i ERC i intentant dividir els -com ells diuen- “polítics presos” i polítics “fugats”. Tot plegat, una mostra evident de l’actitud deshonesta del Grup Godó contra el Govern, escollit democràticament a les urnes.
Avui mateix, a les pàgines del seu diari de capçalera, el seu crític de televisió, Víctor Amela, carregava contra TV3 per abandonar els no independentistes. Això ho diu després que, sigil·losament, hagin anat col·locant de manera desorbitada als seus periodistes, colonitzant la cadena que -finalment- acaben criticant. Una actitud de cinisme resumida en la frase ‘ser cornut i pagar el beure’.
I, cada dia que passa, la crisi al Grup Godó és més evident que mai: la televisió, dedicada a fomentar les fake news; el diari, ni regalat arriba a la gent i l’únic que -de moment- genera ingressos és l’emissora de ràdio. Però, malgrat tot, segueixen rebent milions de les diferents administracions públiques, ningú s’ha plantejat que en algun moment caldrà que posem a la balança dels costos contra els pobres resultats? I que decidim el que volem fer per arribar a implementar la República Catalana.
Postdata: Les llicències de televisió del Grup Godó incompleixen la normativa i, entre altres coses, no produeixen informatius des de fa mesos i donen cabuda a la promoció (via publicitat encoberta) d’anuncis de prostitució, esoterisme i altres productes que provoquen addiccions en la ciutadania. A què espera el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) per a obrir un expedient de reversió?
