Han passat quinze dies de les eleccions catalanes i tot segueix igual: ERC, el partit guanyador, insisteix en l’opció d’incorporar els comuns al govern, però el lila contesten que, amb JuntsxCat, ni aigua. Els negociadors dels dos grans partits independentistes fan un Tarradellas i sortint de les reunions diuen que les negociacions van bé, cosa que no s’ho creuen ni uns ni els altres. Mentrestant continuen tota mena de trobades bilaterals que no acaben de portar res a l’equació del futur govern.
Els dies van passant i els especuladors van posant cullerada a l’espectacle de les negociacions. Com és que costa tant que els tres partits independentistes es reuneixin i avancin cap a un gran acord com ha demanat la gent que ha votat independentista? Tot plegat sembla el joc dels disbarats. Ens agradi o no, tenim tres partits independentistes i la gent ha votat perquè s’entenguin, formin govern i que avancin sense contemplacions cap a la independència. S’havia dit molt que “presentant-nos separadament traurem més vots” i, amb totes les incidències d’aquesta convocatòria electoral, finalment ha estat així i s’ha passat del 50% del vot escrutat.
Per tant, cal que els tres partits que comparteixen l’objectiu de la independència recuperin les confiances mútues i se centrin en el procediment per aconseguir-ho o, altrament, no serà possible avançar i no ens podem permetre un nou govern que es passi el dia entre retrets. Tots saben que cal negociar, però també tots saben que cal posar límit a la paciència dels catalans respecte a Madrid. Un cop aconseguit l’acord podrem formar un govern que es prepari per a l’embat contra l’estat espanyol. Sense fer front a la realitat, no serà possible formar govern i, si això és així, no cal perdre més el temps: si entre els tres són incapaços de recuperar la confiança, el millor serà anar de nou a fer unes noves eleccions. No diem que els catalans no tenim por d’anar a les urnes? Ras i curt, o els tres partits independentistes es posen d’acord, en veurem abocats de nou a les urnes fins que es trenqui l’absurda guerra civil independentista.
