Amb la boca petita són molts els analistes i polítics espanyols que reconeixen que el procés independentista els va superar i que es van veure perduts. Malgrat que van insistint que són una democràcia, si l’Estat ho fos, seria de baix perfil respecte als estàndards d’Europa. Espanya està sota les regnes de la UE i algunes coses, que ben segur rumiaven i desitjaven fer, no les haguessin pogut fer. Al matí van atonyinar la gent i a la tarda, per ordre europea, van haver d’afluixar.
El mateix secretari d’estat que va estar al capdavant de l’aplicació del 155 va reconèixer que no les tenien totes i admetia que fins i tot els van sorprendre la tranquil·litat amb què van accedir al control de l’administració catalana. Avui sabem que si els líders polítics haguessin aguantat, segurament avui seríem un poble en llibertat, o com a mínim hauríem guanyat moltes més cotes d’aquesta independència tan desitjada.
Passats aquests tres anys, avui comprovem, a cada dia que passa, que ja no fem por a Espanya: ens segueixen reprimint, la fiscal general de l’estat segueix ordenant la repressió contra tot independentista que es mou, ens segueixen espoliant els nostres diners i seguim pagant la “festa” al govern espanyol. No ens foten ni cas i ens han perdut el respecte que tan tenaçment ens havíem guanyat.
Cap de vosaltres no es pregunta com és que Pedro Sánchez no ha intervingut davant del desgavell de la gestió de la Covid-19 a la Comunitat de Madrid? És un desgavell que s’ha repetit dos cops, no va tancar Madrid el març, i el president del govern s’ho mira de manera simpàtica i, sobretot, prudent. Us imagineu si això ens passa a Catalunya? Ens haurien aplicat un nou 155, no ho dubteu pas. En canvi, amb Madrid no s’hi atreveix. Ara mateix, Madrid i la reacció de la seva gent, els fa més por.
Cal que l’independentisme, partits i societat civil, reflexionin i pactin per recuperar la iniciativa abans d’anar a les eleccions, arribin quan arribin. Cal que junts estableixin la manera de tornar a fer por a Madrid. Cal que es facin recuperar el respecte que hem perdut acotant el cap. En qualsevol conflicte polític les negociacions comencen amb un cessament de les hostilitats mestres que, en el cas català, les hostilitats per part del govern més progressista de la història, del PSOE i Podemos, continuen amb més força que mai.
Madrid només reacciona si veu que els catalans anem seriosament sense embuts cap a la independència.
