La victòria socialista d’aquest cap de setmana per incompareixença de l’independentisme de partits comporta lliurar el poder de totes les institucions del país al PSC. Els comuns continuen feliços, però cada cop tenen menys vots i van pel camí de diluir-se dins del PSC. Però ells continuen contents i feliços de conservar les cadires i ja resten preparats per si cal donar suport a un “Collboni”. Fer Illa president amb els vots del PP i Comuns amb l’abstenció de Vox, un pacte amagat fins i tot amb l’extrema dreta.
Aquest és el xantatge que Illa ha traslladat a l’independentisme, o em feu president o farem un “Collboni” aprofitant la manca d’unitat independentista i la manca de comunicació existent entre els dos principals partits independentistes.
Molts podeu pensar que això no és possible, que la suma dels 42 escons del PSC, els 6 dels Comuns i els 15 del PP amb l’abstenció dels escons de Vox és una quimera, però ja ho hem vist dos cops a Barcelona. El primer cop gràcies a Manuel Valls, quan Maragall va ser desposseït de l’alcaldia guanyada; el segon, amb el PP, els socialistes li van robar a Xavier Trias.
Malgrat els atracaments rebuts per part socialista a Junts i a ERC, la manca de confiances entre els dos partits genera una victòria clara del PSC. El xantatge del PSC podria portar Illa a la presidència de la Generalitat amb vots independentistes, una derrota independentista de conseqüències nefastes pels anys vinents, pel país, la catalanitat i per la llengua catalana. Millor intentar recuperar la unitat independentista, recuperar els vots independentistes situats a l’abstenció i forçar noves eleccions a l’octubre, no dèiem que l’independentisme no té por a les urnes, ara cal demostrar-ho. Us recorda quelcom #NoambIlla ?
I tant que faran un Collboni o un Colau, PSC+VOX+PP.
Llavors tots plorarem. ERC, JUNTS, CUP, ORRIOLS… FEU EL FAVOR DE FER UN FRONT COMÚ! Si us repulsa Orriols, més ho farà VOX
La Sra. Arent, va dir; de l’abandó (que va ser notori) en la persecució semita a Europa del segle XX,que el que més sentia i dolia al cor, no eren els clàssics antisemites de sempre, sinó l’abandó dels seus amics. Bé, aquí ens passa el mateix. Si no ho remetien les bases d’ERC, els seus dirigents van anant cap a diluir ERC, en un satèl·lit del PSOE, a Catalunya.