Ho diu el mateix Iceta, “la Constitució deixa clar que l’Estat ha de promocionar les llengües cooficials” però durant aquests quaranta anys de constitucionalisme espanyol, els diferents governs han fet el contrari i mai no s’han cregut la seva sagrada “Constitució”.
La jugada dels diferents governs espanyols és sempre la mateixa: que l’independentisme basc, gallec i català es baralli per les engrunes, que es barallin entre ells per veure qui guanya l’engruna més gran. És l’immens error d’ERC, Junts, PNB, EH Bildu i BNG, que han caigut a la trampa espanyola de quatre grapes i l’exemple de Netflix, de la llei de l’audiovisual, resulta paradigmàtic”
Mentre ens barallem per les engrunes, el govern més progressista de la història ja ha deixat clar que ells van a la seva, seguint amb els paràmetres de l’Espanya de sempre, i, si cal, es posen d’acord amb el PP i tot arreglat. I mentrestant, els partits independentistes trenquen la seva unitat d’acció per dir que són els millors en recollir les engrunes, mentre que Espanya riu, i riu veient el lamentable espectable.
A Europa, observant aquest panorama, les principals cancelleries descansen tranquil·les i a la vegada sorpreses: no entenen com amb una majoria democràtica tan gran, l’independentisme accepta dialogar en una taula que ja es veu que té els dies comptats. A mesura que s’acostin les eleccions municipals i generals espanyoles, la taula de negociació, que no ha demanat cap cancelleria europea, ni mundial, quedarà en no res.
Amb els pressupostos espanyols aprovats, en Pedro Sánchez té via lliure per fer tot el que vulgui: pot convocar o no eleccions anticipades, oblidar-se de les demandes de Catalunya i de la taula de negociació, posar ERC contra la paret per tal de forçar el vot favorable dels socialistes al pressupost del govern català… Tot un ampli ventall de possibilitats per anar apartant els republicans del procés independentista.
Postdata: Avui tindrem els resultats de les eleccions a representants del Consell per la República. És una experiència de democràcia interna que dos dels partits independentistes, que sempre van exigint participació, han boicotejat. Efectivament, tant ERC com la CUP han girat l’esquena a un ens que pot fer molta feina en el camí cap a la República Catalana.
