Avui el sempre perspicaç Iceta, malgrat que ara estigui en hores baixes, ha sentenciat: “Després d’aquesta crisi, el Procés no ha de ser el tema prioritari”.
I tot apunta que porten la mateixa estratègia molts altres polítics i mitjans de comunicació engegant un nou mantra, el de recuperar l’engany que van ser els Pactes de la Moncloa. Sense escrúpols, estan aprofitant la pandèmia per, per un cantó, dissimular els errors del govern espanyol (com el de no haver tancat Madrid o no haver decidit un confinament més estricte) i, per l’altre, dictaminar que, en els temps de crisi que ens ha tocat de travessar, el procés independentista s’ha d’oblidar.
Ben al contrari, els partits independentistes i les entitats de la societat civil haurien d’aprofitar aquesta situació excepcional per recompondre la unitat independentista. No podem seguir amb més enfrontaments, molts d’ells públics, que provoquen desencís i pèrdua del relat de la independència. No ens podem permetre que els hiperventilats d’ambdós costats es diguin de tot a les xarxes socials o que donin espectacles lamentables al Parlament de Catalunya sobre com exercir la democràcia en temps de pandèmia.
Cal dir-ho ben alt i ben fort: només la independència ens permetrà sortir de la crisi social i econòmica. És ben bé a l’inrevés de què diu l’Iceta, que ara toca deixar el procés hivernat. Això és el que vol l’unionisme, que ha vist l’oportunitat, una vegada més, que Catalunya se sacrifiqui, aparqui les seves legítimes aspiracions, per afegir-se a “salvar” Espanya, quan resulta que el més eficaç per salvar Espanya, encara que ells no ho vegin, és la independència de Catalunya.
Ara és l’hora que els savis d’aquest país es confinin, mai més ben dit, i d’acord amb els partits polítics i les entitats de la societat civil reflexionin per trobar el full de ruta definitiu cap a la independència. El que ve a dir l’Iceta és que el Covid_19 ha matat la taula de negociació i, a Madrid ja es freguen les mans. Davant l’afirmació que “ara no toca” es pensen que “els independentistes ja no ens emprenyaran” perquè, en ares de la solidaritat, deixaran de costat les aventures independentistes. Acceptar aquest nou tauler de joc, com sempre en camp contrari i amb les cartes marcades, serà un greu error: serà la puntada de peu definitiva als lideratges actuals. Seria una gran decepció acotar de nou el cap, amb l’argumentació de la pandèmia i de com sortir-ne. Som molts els que no volem que les maquiavèl·liques paraules del líder socialista quallin. Ho hem d’impedir: Ara toca més independència que mai.
