Avui mateix els líders d’ERC i Junts haurien d’estar reunint-se i, a la vegada, les entitats de la societat civil ja els ho haurien d’estar exigint: cal fer el que sigui per bloquejar els 14 escons independentistes obtinguts i per posar-los al servei d’una renovada unitat estratègica que s’acordi, amb un full de ruta cap a la independència i que, si cal, comporti un embat directe.
Tothom sap que, governi qui governi a Madrid, mai no ens donaran res d’important, ni amnistia, ni cap rebaixa de l’espoli fiscal, ni Rodalies ni l’aeroport… i, si no tenim clar que no hi ha més remei que anar a unes noves eleccions espanyoles (a menys que els dos grans partits facin una gran coalició, fet no gens no previsible per la mala qualitat democràtica d’aquest estat que ens té subjugats) és que els nostres líders no han après res dels més 700.000 vots independentistes perduts.
Ens hem quedat solament amb dos partits independentistes a Madrid, tècnicament en empat. El primer, ERC i per ben pocs vots, no té més remei que fer autocrítica. No pot fer el ridícul dient que “són els guanyadors entre l’independentisme”, després d’una cruel pèrdua de vots, de diputats i de senadors.
L’altre, Junts, també ha de saber interpretar la pèrdua de vots independentistes, però, a la vegada, calibrar bé què fer amb l’oportunitat que els resultats li donen. El president Puigdemont avui està en la boca de tothom malgrat que ho amaguin de les seus del PSOE i PP. El president legítim i Junts tenen una gran oportunitat, la de forçar unes noves eleccions, ja que Espanya no pot oferir res important a Catalunya del llistat anterior, ni Junts pot admetre’n res menys. Amnistia i referèndum, pel cap baix.
Qui dels líders independentistes busqui sincerament la unitat d’acció guanyarà, entre altres coses el favor dels votants independentistes que s’han abstingut i els que han votat nul, o fins i tot els que han votat un altre partit com el PSC o Sumar. Un cop més, la lliçó és clara: sense unitat continuarem perdent.
