Sens dubte la Taula de negociació està provocant unes picabaralles inútils entre els dos grans partits de l’independentisme perquè tot està envoltat d’electoralisme per culpa dels assessors d’un costat i de altre. I tot plegat és per a no res, ja que només són càlculs electorals que, al final, no serveixen de res i que poden acabar sent perjudicials per a aquell partit a qui se li vegi més el llautó.
L’escepticisme és present tant a JxCat com a ERC. Ara bé, els primers ho diuen sense ambigüitats i van a la taula de negociació tenint clar que el PSOE no donarà res mentre que els segons hi van amagant-lo una mica. Fins i tot la secretaria general dels republicans, Marta Rovira, ho diu amb tota claredat.
Resumint, els dos partits estan units en l’escepticisme i, malgrat que no ho volen reconèixer, els hiperventilats d’un costat i de l’altre lamentablement es diuen de tot a les xarxes socials. N’hi ha que encara no veuen i no saben que no tenen més remei que posar-se d’acord, després de les eleccions, si realment volen aconseguir la independència.
La clau de tot plegat serà com s’explicarà que la taula de negociació no resol el problema. Al davant no tenim ni el Canadà ni el Regne Unit: hi tenim un estat que tracta els seus greus problemes territorials en clau colonial, com si fossin territoris colonials: no tan sols no hi ha res a negociar amb el Marroc (aviat veurem una greu crisi territorial per Ceuta i Melilla), ni tampoc amb Gibraltar, sinó que el patró és el mateix amb Euskadi i, encara molt més, amb Catalunya. JxCat té més preparada la sortida davant el fracàs anunciat i ERC no ho té tant clar o, com a mínim, no ho vol demostrar malgrat que el discurs de Marta Rovira sigui molt contundent.
Postdata.- El dissabte vinent tindrà lloc a Perpinyà un acte multitudinari del Consell de la República, si algú el pensa convertir en un acte prioritàriament de JxCat li farà un flac favor al procés. Seria de vital importància que hi intervinguessin representants de tots els partits i moviments que en formen part i, sobretot, seria imprescindible que Marta Rovira, exiliada, hi intervingués amb el mateix nivell de protagonisme que el MHP Puigdemont. Aleshores sí que treballaríem junts per la unitat estratègica tan necessària i exigida per la gent.
