Perpinyà va ser un èxit malgrat que ho desmenteixin els mitjans espanyols i l’esquerra progre catalana de comuns i del PSC, rabiosos del que va passar. L’independentisme era guanyador i ho torna a ser ara, res pot acabar amb la voluntat majoritària dels catalans, ni la repressió salvatge del govern espanyol ni aplicant tota la violència possible per part d’Espanya.
El preocupant i molt preocupant és la cuina de l’acte de Perpinyà, conseqüència de la feina mal feta des dels darrers dies d’octubre en què es van trencar la capacitat de diàleg i la pèrdua de confiança entre els diferents líders del procés. Cap dels llibres del procés i tampoc el que porta per nom Tota la veritat, ho explica tot, s’ha amagat el veritable drama de la desconfiança entre els dos “generals” del procés.
Puigdemont i Junqueras arriben a final d’octubre de 2017 amb moltes desconfiances i la repressió els separa amb un a la presó i un altre a l’exili i els entorns respectius no fan el possible per reconduir les confiances perdudes. Si estàs en “guerra” no et pots permetre que la “guerra” entre els dos generals del procés et porti a la derrota.
El més trist de tot plegat és que aquestes desconfiances que vénen de lluny ara s’ha traslladat als “hiperventilats” de tots dos costats que tenen les xarxes socials com a camp de batalla perfecte, fins i tot acabem trobant gent normal de tots dos entorns fora de si.
O aturem aquest desgavell o correm el risc de malgrat guanyar i obtenir més del 50% dels vots emesos acabar perdent per culpa de la no entesa entre els líders independentistes.
