Quasi sis anys després de la victòria democràtica de l’octubre de 2017, el país viu la seva pitjor crisi independentista i, només cal llegir la premsa “amiga”, la que no vol la independència de Catalunya, però fins i tot, bé la premsa més independentista on cada dia l’independentisme es fot els trastos pel cap.
La recent aprovació dels pressupostos n’és l’escena perfecta. La Cup i Junts, en lloc de fer una oposició real al govern monocolor d’ERC, s’han perdut en demostrar que els van fer fora dels acords d’investidura i del govern i intentar atacar el pressupost dels republicans. No cal dir que l’autèntic guanyador de tot plegat un líder fosc com Salvador Illa i el seu PSC. Per evitar aquest desgavell tenim les entitats civils, però, ara mateix no passen pel seu millor moment:
Òmnium té una crisi territorial important amb dimissions i exigències perquè agafi un paper ferm per tal de recuperar i acordar un full de ruta independentista guanyador, un cop vist com la classe política continua empantanegada en la política autonòmica.
L’ANC també està enmig d’una galopant crisi, que ha provocat diverses dimissions en el secretariat, inclosa la del vicepresident, immersos com estan a avaluar la famosa proposta de llista cívica, que no pot ser un simplement quart espai polític dins del mateix àmbit independentista.
El Consell de la República, en els darrers temps està centrat dedicat principalment a establir nous codis i reglaments, que provoquen discussions i esmenes no exemptes de fortes tensions a dins. Ara mateix, el Consell de la República, amb els seus més de 100.000 inscrits, queda lluny de l’hipotètic milió de seguidors que en un principi es va pensar s’hi adheririen.
Tot plegat provoca un enfrontament entre les mateixes entitats de la societat civil fins i tot més preocupants que les divergències entre els partits independentistes. Les tres entitats de la societat civil tenen l’obligació de recuperar les iniciatives, tenen l’obligació de liderar la unitat perduda i forçar als partits polítics que enraonin i arriben a un acord per fer possible la independència. No podem perdre més temps, que ja són quasi sis anys de desgast suïcida entre independentistes i aprovar aquest full de ruta guanyador és clau.
Xavier Antich, Dolors Feliu, Carles Puigdemont, o intenteu fer una trobada política perquè s’asseguin a una taula els líders independentistes dels tres espais o passarà una nova generació. El temps ens juga a la contra, no tenim tot el temps del món i, o reaccioneu o passarem una etapa fosca de l’independentisme. Vosaltres teniu la paraula, si cal, feu les trobades amb un mediador internacional.
