En la darrera editorial parlava del sotrac que pot representar l’abstenció entre els partits independentistes. Sense cap mena de dubte, les disputes entre ERC, Junts i la CUP no fan sinó provocar més i més abstenció i si, a sobre, en aquestes municipals tota referència a la independència està proscrita pels mateixos partits independentistes, l’abstenció pot acabar sent prou gran per atorgar encara més victòries a l’unionisme, representat principalment pel PSC.
L’anterior editorial ha provocat un fort debat i la manera amb la qual la precampanya de les eleccions municipals s’està dissenyant ens en dona la raó: resulta estrany i provoca grans decepcions que els partits independentistes intentin guanyar en els seus municipis evitant parlar d’independència.
La prova més evident és a Barcelona on no en parlen ni en Xavier Trias, ni l’Ernest Maragall ni molt menys la candidata de la CUP i, en conseqüència, les enquestes que es van coneixent van definint uns resultats ben amargs per a l’independentisme. Recordem que en Trias, el candidat de Junts malgrat que n’amagui la marca, va començar guanyant a les enquestes, però ara, com que vol recuperar un perfil convergent, ha perdut pistonada. Pitjor encara pinten les xifres dels sondeigs per a l’Ernest Maragall que, en totes les enquestes publicades, el deixen en quarta posició quan, fa quatre anys, va ser-ne el guanyador. I ja no en parlem, de la candidata de la CUP, perduda en batalletes que no importen a ningú.
Barcelona, la capital de Catalunya, té majoria de votants independentistes i els partits independentistes podrien obtenir-hi una majoria absoluta, però semblen encaparrats a no voler-la i, sense els independentistes tant de Barcelona i com dels pobles arreu de Catalunya, on patirà més l’independentisme serà, sobretot, en les ciutats mitjanes del país.
Aquell d’entre els partits independentistes que recuperi un discurs independentista clar i desacomplexat, segurament pot guanyar les eleccions municipals a Barcelona i arrossegar a molts altres municipis. Calen gestos creïbles, com ara el d’ERC d’Amposta, amb majoria absoluta, que, juntament amb altres municipis, que fa pocs dies ha aprovat el conveni amb el Consell de la República per al consum responsable. Amb iniciatives com aquesta es pot tornar a motivar un electorat independentista, que ara mateix rumia si aguantar el ciri o continuar hivernant.
Insistim en el fet que tampoc no cal massa per a recuperar el vot independentista, ja que els votants estan frisosos de percebre qualsevol moviment que els animi a tornar-hi. Els partits independentistes encara hi són a temps a incorporar la independència en el debat municipal ni que sigui perquè, allà on l’independentisme no guanyi, qui hi guanyarà serà el PSC i l’espectacle de veure governs municipals amb Junts o ERC pactant amb els del 155 abans que entre ells ampliarà encara més l’abstenció de molts votants independentistes.
