La guerra civil independentista ha provocat una trencadissa al govern. El president Aragonès s’ha quedat amb tan sols 33 diputats i ha nomenat un govern monocolor amb la incorporació, però, de destacats personatges de la política que van rebutjar la victòria democràtica de l’1-O: Joaquim Nadal, Gemma Ubasart i Carles Campuzano.
Un cop passat el dol de la trencadissa, que la majoria de ciutadans independentistes ha vist com una lluita per l’hegemonia dins l’autonomia, apareixen les realitats de la vida i la política. El primer repte del nou govern Aragonès arriba de seguida amb la tramitació per aprovar els pressupostos. Ara mateix els comptes estan sent revisats i modificats, ja que els nous consellers hi voldran dir la seva, un procés que ben possiblement farà impossible que s’aprovin abans de finals d’any.
A partir dels darrers esdeveniments, la sortida de Junts del govern i la fi de la vigència tant dels acords signats per a la investidura en com els bilaterals amb Junts i amb la CUP, per aprovar aquests pressupostos, tot sembla indicar que només poden ser els vots del PSC (33 escons) els que ho permetin, tenint en compte la bona disposició dels comuns.
En aquest sentit, el problema del president Aragonès és la contundència amb què el president Junqueras va rebutjar els vots del PSC, dient que abans de tenir els vots socialistes preferia la pròrroga. To aquest entramat reforça el PSC i el paper de Salvador Illa, que veu com les enquestes li són favorables de cara a unes importants eleccions municipals, el maig de 2023.
En Salvador Illa ho ha dit, per activa i per passiva, que està disposat a aprovar els pressupostos de la Generalitat amb la lògica contrapartida en les negociacions d’exigir aprovar els pressupostos tant a Madrid, els estatals, com a Barcelona a l’ajuntament, com demanen Colau i Collboni.
La triple corona és el que busca el PSC per visualitzar que a Catalunya, més aviat que tard, tornarà a governar un nou tripartit encapçalat per qui sigui dels tres partits d’esquerra que quedi primer a les eleccions vinents. Si dins d’ERC finalment s’imposa la posició de Junqueras i es prorroguen els pressupostos, la dinàmica de la legislatura serà d’etapa final. Aleshores, el PSC dinamitarà el govern per forçar eleccions, ni que siguin coincidint amb les municipals i amb les CCAA que les tenen convocades per llei. Aquest és el somni humit dels socialistes: equiparar Catalunya a la resta d’autonomies.
Postdata.- Ham d’estar atents també a l’ultimàtum de dirigents d’ERC tant sobre la reforma de la sedició com sobre el dret a parlar català a Europa abans de finals d’any, venudes aquestes iniciatives com a prova de la famosa desjudicialització. L’amenaça d’ERC de no aprovar els pressupostos a Madrid sembla vigent i, possiblement, dependrà de com s’ajusten o no els calendaris. Serà difícil d’explicar que s’ajudi a aprovar els pressupostos estatals si el govern espanyol continua incomplint les seves promeses.
