Demà es compleixen cinc anys de la declaració d’independència aprovada per la majoria democràtica del Parlament de Catalunya, una declaració que finalment no va ser implementada. Tampoc no es va publicar, ni la bandera espanyola va ser treta del Palau de la Generalitat, i el 155 va arrasar amb els lideratges polítics.
Però el 155 no va evitar que la declaració fos aprovada, i aquesta fita té i podrà tenir conseqüències democràtiques, ja que la darrera declaració del Consell d’Europa l’avala quan argumenta que, per la via pacifica, és acceptable forçar canvis i dona cobertura a la via autodeterminista que va exercir la ciutadania del país.
Lamentablement, sembla que ni el Govern de Catalunya, ni el Parlament del país pensa celebrar res i no hi ha cap acte per commemorar l’afirmació de sobirania més important feta al nostre país en el camí cap a la independència. Sembla que vulguin amagar aquella fita, que va quedar registrada, pendent de publicació en el DOGC o en el primer butlletí oficial de la República Catalana. El que queda clar és que no ha quedat abolida i que no s’ha produït cap votació en sentit contrari que la reverteixi. Ni l’unionisme més recalcitrant s’ha atrevit a proposar-ho.
Així doncs, i malgrat l’anonimat d’aquest cinquè aniversari, la Declaració d’Independència va ser aprovada i ara només queda que una majoria independentista en un proper Parlament de Catalunya decideixi tirar-la endavant i la faci efectiva. Altrament, es deixarà marcir a la paperera de la història.
La Declaració d’Independència va ser aprovada i ara el Consell d’Europa n’avala la decisió i el procediment. Només depèn de nosaltres implementar-la.
