Segurament, tocava aturar-nos, ja que no sabíem ni coneixíem les forces de l’enemic polític, en aquest cas, un Estat com l’espanyol més semblant a Turquia que no al Regne Unt.
Però ells sí que sabien com estàvem nosaltres: porten tota una vida espiant-nos, que ens escolten il·legalment si s’escau, i els hi va ser fàcil intoxicar-nos amb informacions sobre que tenien preparat tot un exèrcit de repressors. Van tenir-ne prou entre la repressió de l’1-O i les amenaces per aturar la revolta democràtica més massiva a Europa en molts anys.
Avui sabem que estaven acollonits. Em refereixo a l’equip de crisi de La Moncloa, ho veien perdut, ho van reconèixer amb entrevistes diverses i amb comentaris fets en trobades privades, ho van salvar gràcies a les intoxicacions de les seves clavegueres que van donar una imatge fictícia d’un Estat que no estava preparat per a una revolta com la nostra.
Per això intensifiquen la repressió contra la societat civil, per això Jordi Sánchez i Jordi Cuixart porten quasi dos anys de presó preventiva, per això tenen en presó a Carme Forcadell (malgrat tenir com a presidenta del Parlament, immunitat parlamentària) i per això no solament no aturen la repressió contra la societat civil sinó que l’intensificaran. Ara sí que ens veuen derrotats.
Cal aprendre dels errors i cal recuperar l’esperit guanyador d’aquell octubre del 17, l’esperit que va fer-nos guanyadors i que va posar el conflicte polític català al món. Com va dir fa pocs dies l’editor de POLITICO, els catalans han deixat de ser un problema a Europa. Cal recuperar la iniciativa, cal recuperar els discursos dels nostres polítics d’aquells dies, cal preparar-nos per derrotar els líders polítics espanyols que ens volen liquidats, tenim la raó de la democràcia, que és una raó que no poden aturar ni el govern més repressor, ni fiscals, ni jutges ni el poder econòmic.
Recuperem l’esperit de l’octubre de 2017 i guanyarem, no en tingueu cap dubte.
