Els grans poders fàctics a Catalunya ho donen per fet. Sembla que el ministre Borrell va clavar allò dels independentistes diran el que vulguin, però acabaran aprovant els pressupostos. Tot sembla indicar-ho. Ho diu el mateix Màrius Carol: “Lledoners ja ho té decidit: cal seguir donant oportunitats al govern del PSOE”. A la presó, han acordat aprovar els pressupostos i, ara, els grups parlamentaris a Madrid ja tenen ordres en aquest sentit.
Caldrà veure si les direccions polítiques independentistes accepten la voluntat dels presos o plantegen un altre escenari. Com diu el senador Iñarritu, “a l’esquerra abertzale, quan algú entrava a presó, abandonava el lideratge polític”. Caldrà estar atents si els partits independentistes actuen amb plena llibertat o sota l’ombra de la repressió espanyola.
Segons el poder mediàtic català, els partits independentistes aprovaran els pressupostos en senyal de bona voluntat. Passar a aquest escenari els possibilista seguir governant l’autonomia en els propers vint anys. Un escenari defensat per alguns independentistes ara ja fa uns mesos, quan no volien de cap de les maneres afrontar la revolta independentista i assumir el lideratge majoritari d’implementar la República Catalana.
De moment, tots els números els tenen els pressupostos generals de l’Estat, aquells que avui encara avalen l’espoli que pateix Catalunya. Uns pressupostos que condemnen Catalunya i el seu teixit social i econòmic a patir un espoli permanent, aquest cop avalat per algunes cúpules de dirigents independentistes incapaços de dir-li ‘no’ a un Pedro Sánchez que ni tan sols ha fet un mínim gest per fer caure la causa general contra els independentistes.
Malgrat tot, exigim ser desmentits amb un no rotund per part dels partits independentistes, exigim un desmentiment clar a les intoxicacions del Grup Godó.
Només la revolta de la gent farà possible un ‘no’ contundent als pressupostos del 155. No podem avalar un nou engany: diàleg tot el que calgui, submissió cap ni una. Un ‘no’ als pressupostos és un ‘sí’ a la dignitat, un ‘sí’ a la nostra autodeterminació.
