El debat de les eleccions del país veí ha estat un espectacle lamentable digne de la mateixa Turquia o d’altres països de democràcia de molt baixa intensitat. Només el líder de Podemos va estar a l’altura del moment i va donar respostes a l’actual situació de l’Estat.
La resta, inclòs Pedro Sánchez, no van aportar res en positiu als conflictes pendents que té l’Estat, començant pel cas català i acabant per la resposta a la incisiva pregunta d’Iglesias sobre si pactarà amb Ciudadanos. La no resposta confirma que el PSOE prefereix comptar amb la radicalitat d’extrema dreta d’Albert Rivera que no pas amb el suport del republicanisme espanyol.
Que bona part de la caverna mediàtica doni per guanyador a Rivera, sens dubte és una mostra de la parcialitat d’aquests mitjans. Dir que el líder de Ciudadanos va guanyar és una ofensa a la democràcia i a la dignitat. Rivera estava nerviós, histriònic i no adequat per liderar un país democràtic, és més, semblava fora de si. Com va demanar ahir a la nit algú a les xarxes socials, “Rivera no estava en condicions de passar un control antidòping”, no apte per governar l’estat espanyol.
I de Casado que podem dir els demòcrates, ell va representar perfectament igual que Rivera el líder de l’extrema dreta, Santiago Abascal (Vox), en una mostra de lluita de la dreta espanyola a veure qui és més radical. Sense dubte va guanyar Vox., que té molts números per superar a Ciudadanos i convertir-se en el tercer grup parlamentari a l’estat espanyol.
El panorama de governabilitat a l’Estat pels demòcrates és de por, de tragèdia, i pels independentistes per començar a pensar en un full de ruta guanyador queda clar que Espanya no negociarà cap referèndum. Tot el contrari, ara començarà una cacera contra Catalunya i les seves institucions i el seu minsa autogovern. O ens preparem per guanyar i desobeir o serem abatuts per uns partits polítics que els uneix la rancúnia i l’odi contra el nostre país, mai ens perdonaran l’1-O, un dia que vam guanyar democràticament, mal li pesi a més d’un.
