L’amic Partal escrivia una editorial que portava per nom “I si resulta que és possible un referèndum acordat?”. I tots sabem, líders polítics, líders d’opinió, líders d’entitats de la societat civil i ciutadans en general que, a Espanya, un referèndum acordat és impossible, però impossible del tot. Lògicament, m’estic referint a un referèndum d’autodeterminació de Catalunya amb resposta binària.
Una altra cosa és que s’hagi de provar. La pregunta és fins quan caldrà ser pacients? ERC ja porta uns quants anys insistint, Junts acaba de començar. La millor opció hauria estat una negociació conjunta de tot l’independentisme, però l’actual divisió encara ho dificulta més.
Malgrat tot, la paciència no pot ser infinita i tenim a l’horitzó dues cites electorals, la primera el juny amb les eleccions europees. Per mobilitzar el vot independentista, els partits hauran de donar alguna resposta i sense avenços clars en la negociació, difícilment es recuperaran. Però encara serà més important la cita electoral de les eleccions catalanes de principi de 2025 i, sense avançar cap a l’autodeterminació, es mobilitzarà encara menys l’independentisme. Si segueix la guerra civil declarada entre independentistes encara serà pitjor.
O es recupera una unitat estratègica per avançar cap a la independència entre els partits polítics i les entitats de la societat civil o Salvador Illa entrarà al Palau de la Generalitat amb tota la seva força.
Encara hi som a temps d’evitar-ho. Per capgirar la situació cal oblidar la idea que la solució està en la negociació. Cal recuperar l’embat i les mobilitzacions si volem que l’independentisme mantingui i augmenti la majoria absoluta.
