I aquest és el drama! El greu error de creure’s que Ada Colau era un moviment popular i d’esquerres i fet des de baix per canviar-ho tot. Una fal·làcia avalada i blanquejada pels grans comunicadors del país, que van sucumbir als seus maquiavèl·lics encants.
Però cal fer bugada a casa: bona part d’intel·lectuals i comunicadors de referència d’ERC han reblat la jugada com tots aquells que van criticar l’actitud de l’actual conseller Alfred Bosch que mai es va creure que Colau fos d’esquerres i es va negar a un acord amb la líder dels Comuns, el temps li ha donat la raó.
Com diu el sempre brillant Germà Bel en referència a la frase de Maragall en la seva entrevista a Nació Digital (lamentem l’actitud dels responsables de premsa d’ERC que ens han negat qualsevol entrevista a l’Ernest en campanya i post campanya), “no diu molt bé dels seus anys d’experiència política i institucional, però descriu molt bé la probable fallida d’una tàctica més ‘global'” i recorda textualment la frase del republicà: “No comptàvem que els comuns caiguessin tan ràpidament en la temptació de Valls”, en una piulada tot queda dit.
Aquest dissabte, si les bases dels Comuns no ho rebenten, quedarà confirmat que Ada Colau s’ha venut els seus principis per la cadira, pel poder, per Jordi Evole (Planeta, Atresmedia, Godó…) que li ha garantit el blanqueig per part dels grans grups de comunicació d’assumir els vots del xenòfob Manuel Valls amb el silenci còmplice de figures rellevants de l’entorn dels comuns com Jaume Asens o Gerardo Pisarello.
A veure si ens despertem del somni humit d’alguns intel·lectuals que etiqueten d’esquerres a personatges nascuts per la cadira del poder! És un veritable escàndol democràtic que Colau accepti els vots de la xenofòbia per practicar aquesta traïció al seu propi moviment que ha anat de fracàs en fracàs.
I aquest engany no queda aquí! Veurem si d’aquí a uns anys Colau plegarà per anar a substituir Pablo Iglesias a Madrid i encara veurem l’esgarrifosa imatge de Jaume Collboni (155 i la vella corrupció socialista) exercint com alcalde de Barcelona.
Per cert, l’impacte de la derrota de Barcelona i, com a conseqüència, l’accés al poder de la Diputació de Barcelona i AMB comença a fer mal entre els independentistes que començant a “matar-se”. Ja s’està veient amb els pactes “antilògica independentista” a diferents municipis on hi ha aliances amb els del 155 per abatre un competidor “amic” i, si res no ho impedeix, passarà amb més o menys força a tots els partits independentistes.
