En una entrevista publicada aquest cap de setmana, vas reconèixer que et vas equivocar renunciant a utilitzar la llengua catalana en la ignomínia del judici del Tribunal Suprem. És d’agrair aquesta declaració, que confirma el que molts pensàvem: va ser un greu error.
Coneixent com en són de nacionalistes els espanyols, haver utilitzat el català en el judici per parts de tots els presos i preses polítiques hagués estat, sinó una la victòria independentista, sí un emmirallament de les seves limitacions i una demostració del menysteniment per la nostra llengua i cultura. Més important encara, haurien quedat ben retratats i donat molta força a la tesi de declarar el judici nul per manca de respecte a les minories nacionals. Si la justícia no és en la llengua dels “acusats” no pot rebre el nom de justícia.
Estaria bé que la decisió de reconèixer aquest error en el judici de la presidenta Forcadell fos seguida per la resta dels presos polítics, començant pel president d’Òmnium, Jordi Cuixart. Seria una demostració que per avançar cal reconèixer els errors comesos.
Cal ser conseqüents davant la repressió. No podem demanar fermesa a la ciutadania en el procés cap a la independència si els seus dirigents van renunciant a la llengua catalana: era una via clau per mantenir que el procés independentista tenia tota la raó del món per tirar endavant.
Gràcies, doncs, presidenta Forcadell. Reconèixer l’error de renunciar a la llengua catalana durant la ignomínia del judici t’honora i ens fa a tots més forts.
