Què fem? Fem alguna cosa per evitar que els nostres representants siguin robats per aquest mal anomenat “Tribunal”, que depèn del govern espanyol més progressista de la història? Qui paga aquestes indecents multes? Només els afectats? La caixa de solidaritat? La Generalitat, que segons sembla, acabarà rebent aquests diners?
Govern: no demaneu a la gent un esforç que us pertoca a vosaltres. No podem deixar penjat a cap represaliat d’un estat que, quan es tracta de Catalunya, és un estat dictatorial.
Govern: No pot ser que l’únic càrrec víctima del 155 restituït sigui el Major Trapero que, a més, ha pres una deriva de bonança amb el botxí. Cal crear un fons o fundació, sobretot amb seu a fora de l’estat, que doni suport a tots els represaliats i que estigui fora del feixisme constitucional espanyol.
Govern: busqueu intel·ligentment una solució, en la línia del compromís adquirit de no perseguir els ciutadans d’aquest país que han protestat democràticament contra la repressió. Existeixen fórmules, i jo en ser unes quantes: davant la repressió, la resposta només pot ser encara més contundent.
Govern: De què serveixen els nostres vots? Com és possible que el govern independentista no es plantegi bloquejar el govern espanyol? Cal no aprovar res, si no cessa la repressió i, si això comporta un bloqueig, doncs millor: una negociació realista no es pot fer mentre una de les parts segueix perpetrant repressió i, a més, espoli econòmic. És exactament el mateix que van fer els nazis amb les minories nacionals i socials.
Govern, i en concret la conselleria d’Exteriors: publiqueu els resultats electorals de la consulta ciutadana del 9-N i del referèndum d’autodeterminació de l’1-O al web oficial. Per què no hi són publicats els resultats d’aquelles dues jornades que certifiquen dues contundents victòries democràtiques? Per por al “Tribunal de Cuentas”?
Govern, siguem clars: Tot el govern sap que la Taula de diàleg serà un fracàs. Tothom sap que, des d’Espanya, ni el govern “més progressista de la història” és capaç de fer una mínima oferta que pugui ser atractiva per als milions de catalans que vam decidir democràticament convertir-nos en un estat independent dins de la Unió Europea.
Govern, la pregunta és: un cop fracassi la negociació, esteu preparant un full de ruta cap a la independència o, passats aquests dos anys de marge, ens vindreu que cal atorgar una pròrroga o qualsevol altre joc de mans davant la incapacitat d’avançar en el procés d’autodeterminació?
Els grans mitjans de comunicació catalans i els seus “tribuneros” fa mesos que treballen per embolicar la troca i farcir el diàleg inexistent d’alguna martingala: que si un referèndum amb moltes respostes, que si és contraproduent posar cap mena de termini… mentre la ciutadania, que ho va donar tot l’1 d’octubre del 17, veu com portem quasi 60.000 MEUR espoliats des que es va suspendre la declaració d’independència guanyada democràticament a les urnes.
Govern i tots plegats: o ens preparem per a la UNILATERALITAT o serem LIQUIDATS per un estat espanyol que quan, parla de Catalunya, Euskadi o Galícia no és democràtic, mostra la seva veritable ànima colonial depredadora i està molt lluny de fer cap mena d’aproximació.
