Dir que va ser un error renunciar a la llengua catalana en el judici de la ignomínia et converteix en un somiatruites, un hiperventilat o un “friky”. Mai no m’hagués pensat que defensar la llengua catalana comportés insults, censura i tota mena d’improperis de suposats independentistes. O que exigir que les rodes de premsa de govern es facin en la llengua pròpia de Catalunya comporti el silenci, o el que és pitjor, la mirada acusatòria de la majoria de mitjans de comunicació.
I la deriva és profunda veient com els grans mitjans de comunicació catalans, els que reben més diners de publicitat del govern, estan santificant la desescalada: volen convertir els indults en un canvi de pantalla per oblidar l’1-O. Segons aquesta doctrina, no hi tenim res a fer com a independentistes i, tant sí com no, hem d’abraçar l’autonomisme que tant ens ha perjudicat.
Si Pedro Sánchez volgués realment donar els indults, ja ho hagués fet en el primer mes de la legislatura, i no va voler. Tot aquest temps ha estat jugant amb els presos polítics i les seves famílies i ara esperarà el tercer grau per mostrar-se encara més cínic. En Sánchez no vol atorgar indults, ens vol humiliar i dividir deixant que milers de represaliats segueixin patint la barbàrie d’un estat que es demostra dictatorial quan es tracta de Catalunya.
Tenim com a molt dos anys, els que va proposar la CUP, per preparar-nos per la fallida de la taula de negociació. Tothom ho sap que Espanya ni tan sols ens oferirà una mínima proposta atractiva per als independentistes. Ho saben ERC, Junts, la CUP, el PSOE i el mateix PP. Si no sabem aprofitar aquest temps per preparar un embat guanyador amb l’estat, correm el perill de ser derrotats a les urnes per la profunda decepció que patiria la majoria independentista.
SI els partits independentistes i les grans entitats de la societat civil no acorden un full estratègic per guanyar l’embat amb l’estat acabaran perpetrant una veritable traïció a tot el moviment independentista. No perdem el temps i preparem aquest embat amb l’estat, que només ens vols submisos.
Postdata: El debat sobre l’ampliació de l’aeroport neix aviciat: el que caldria, abans de tot, és exigir que la gestió de tots els aeroports de Catalunya recaigui en mans del govern de Catalunya. En cas contrari és un debat autonòmic, que acabarà convertint l’ampliació de l’aeroport en una nova massificació turística, l’únic que interessa als poders de l’estat: diners fàcils sense preocupar-se dels que vivim aquí. Recordem que la inversió prevista només és un 15% de l’espoli que patim en un any, una xifra irrisòria que fins i tot ha fet caure la Cambra en l’error del debat. Pocs recorden que ha estat el govern espanyol qui ha impedit convertir el Prat en un Hub internacional i ara, amb una ampliació pretenen quedar com a magnànims. Si no sortim de la lògica autonomista, amb la llengua, amb les infraestructures, en tot… no en sortirem.