No hi ha dia que no es produeixin notícies que vagin contra Catalunya o contra els territoris de parla catalana, és a dir, contra els Països Catalans. Governi qui governi a l’Estat, sempre és més fàcil anar contra aquests territoris que no pas actuar amb criteris de normalitat. Són els líders espanyols, siguin de dretes o de les esquerres de Podemos i Comuns, els que ens volen independentistes… però adormits.
Recollit del compte de Twitter @reciprocitat (Compte de la campanya per aconseguir la reciprocitat de tots els mitjans en llengua catalana arreu del territori de l’àmbit lingüístic): “Fa mesos que estem demanant un gest, que no depèn de Madrid sinó de la voluntat inicial favorable dels tres presidents, Catalunya, País Valencià i Illes Balears. No hi ha manera. Cap resposta i ni tan sols es plantegen una cimera per parlar de la reciprocitat.”
Algú s’imagina com de bé ajudaria a la llengua catalana una decisió com aquesta comuna i compartida pels tres executius? Cal agrair a @reciprocitat la seva fermesa diària i la seva insistència.
I com això, tot, sigui llengua, cultura o infraestructures. La inacció és quasi total i els estaments oficials i els grans mitjans de comunicació semblem immunitzats perquè, quan ens expliquen aquestes misèries… no passa res. No només no passa res sinó que els partits responsables d’aquest robatori, darrerament acaben guanyant les eleccions a Catalunya com ha fet el PSC. Fa pocs dies la ministra, i actual responsable de la manca d’execució pressupostaria, ve a Catalunya, agafa dos alcaldes i aconsegueix obrir els TN de TV3 amb una mentida. Sí, repeteixo, una mentida com una casa de pagès: la notícia es basava a dir que l’estat traspassaria els diners a la Generalitat per fer una obra de connexió entre Terrassa i Sabadell, que ells han estat incapaços de gestionar. Ep, alerta, que el pompós anunci deia que les obres no començarien abans de sis anys! És a dir, com que ells molt possiblement ja no hi seran i segurament no governaran, ves quina mala sort!, l’obra ja no podrà ser. Els socialistes es penjaran la medalla d’haver-ho “aprovat” però si el futur govern de coalició de dreta i ultradreta no ho executa, ells encara quedaran de bons. Resumint, la notícia sobre el tram Sabadell-Terrassa del quart cinturó és una mentida més, treta convenientment en el moment en què hi ha queixes pels incompliments en infraestructures. Una mentida, no em cansaré de repetir, disfressada d’acte propagandístic amb l’única pretensió, aconseguida amb la connivència dels mitjans de comunicació catalans, de tapar els flagrants incompliments pressupostaris. Aquesta “gran fita” de connexió entre les dues cocapitals del Vallès Occidental és una pilota xutada endavant i un parany on els dos alcaldes hi han caigut de quatre grapes, carregant contra en govern català per “tenir una indelicadesa” amb la ministra i no anar a besar-li els peus.
Cal tornar a l’Espanya ens roba” que és a cada any que ens roba. Pressupost a pressupost, són milions d’euros que ens pertoquen i que s’esfumen en l’entramat burocràtic d’allò pressupostat, allò promès (pluges diverses de milions, anunciades a bombo i platerets) compensacions a empreses privades (Abertis per les autopistes) que posen a la suma del que s’ha invertit, o sumant’ho també execucions pressupostàries fetes a Madrid amb la fastigosa excusa que “beneficien a tots els espanyols”…
Sens dubte, som l’espai més espoliat d’Europa i malgrat que es queden tots aquests diners per pagar les festes espanyoles, ens continuen maltractant com a poble en tots els àmbits, des de les infraestructures a la nostra cultura i llengua. No ens respecten ni pagant religiosament els tributs medievals (ai si te’n descuides una engruna!)… i nosaltres continuem immunitzats com si res no passés. I fins i tot, com els dos alcaldes vallesans, els riem les gràcies a l’amo espanyol i els fem de corifeus.
Ahir a la tarda vaig anar de Girona fins al Maresme i vaig circular obligatòriament per la famosa N-II, una de les més transitades de tot l’estat. En el pas encara no desdoblat entre Vidreres i Tordera, les obres van al ritme de lentitud tradicional espanyola i, en ple mes de juny, la N-II feia pànic. Doncs que s’esperin asseguts la gent de Terrassa i Sabadell per veure la seva obra, que la N-II aquesta és una obra que porta anys i anys igual, costant una carretada d’euros i, sobretot, centenars de vides humanes, i tot perquè l’estat espanyol, governi qui governi, té decidit castigar els territoris de parla catalana. Sembla inversemblant que això passi en una carretera que porta a una de les principals vies turístiques, a la Costa Brava i al Maresme… però nosaltres com si sentíssim ploure, continuem immunitzats.
I podríem seguir eternament donant exemples del que clarament es pot catalogar d’actitud criminal dels diferents governs espanyols, ja que, en aquests quaranta anys de democràcia de baixa intensitat, quan es tracta dels territoris de parla catalana, tot són traves fins i tot per a una cosa tan natural i senzilla com la reciprocitat dels mitjans que comparteixen llengua. Tan difícil és reunir-se per prendre decisions que beneficiïn a més de 10 milions de persones? Som la minoria nacional més castigada d’Europa.
Diuen que prendre massa antibiòtics provoca que deixin de ser eficaços. Esperem que ben aviat els perillosos antibiòtics espanyols ens deixin d’immunitzar, i retornem a l’única via per aconseguir la prosperitat i la veritable justícia social: la independència.
